dimarts, 1 de setembre de 2015

Voluntaris que fan possible campionats del món

Aquests dies tindrem xifres per a donar i vendre: cronos, nombre de visitants, països inscrits, esportistes que han desfilat, menjars preparats, habitacions venudes, cotxes que han creuat la frontera, ...

Jo et parlaré de la part més humana, d'aquells que desinteressadament, i gairebé segur anònimament, faran possible que un esdeveniment d'aquesta magnitud pugui arribar a bon port: els voluntaris.
Gent vinguda d'arreu, joves del poble, jubilats, aturats, empresaris que han deixat la seva feina per uns dies per a ajudar, ... Tots ells junts possibiliten que l'organització pugui dur a terme tot el muntatge que els espectadors gaudiran i els esportistes disputaran.
En l'equador de les proves i després d'una setmana de competicions amb els mundials "masters", comencen els que alguns anomenen "l'hora de la veritat".

Ahir van començar les acreditacions: freelance vinguts de diferents llocs, càmares, comentaristes, periodistes, cables, connexions en directe, tot preparat per a captar cadascun dels moments especials i únics que es viuran els propers 7 dies a La Massana amb més de 800 ciclistes inscrits.

Però, i els voluntaris? què fan, quines motivacions els porten a estar durant 13 i 14 hores al dia sota el sol en el circuit d'XC (crosscountry) o tragant pols en el circuit de DH (downhill= descens) amb l'única compensació d'un entrepà i una fruita?
Ganes d'ajudar, de fer del món un lloc millor, de fer possible que el país que t'ha vist crèixer (no sempre nèixer), passi a la història per haver organitzat per primer cop uns mundials de bicicleta de muntanya amb èxit.
Tots i cadascun d'ells s'emportarà una experiència que, conscienment o no, els haurà fet crèixer com persones.
Els inputs rebuts, quedaran segellats en la seva retina en forma d'experiència més o menys vital, un vagatge que pot ser els hi serveixi professionalment, els hi generarà una empatia que abans no tenien desenvolupada, una paciència que no sabien tenien, ...
Per tot això i per moltes altres raons que em guardo, et demanaria que vinguis a veure l'espectacle dels UCI MTB& Trials World Championships i que quan et trobis amb una samarreta o una jaqueta que posi “volunteer” o “marshall”, et recordis d'aquest escrit i de l'esforç que aquestes persones estan fent per a què tot surti a la perfecció.
Crec que a canvi de l'esforç i la paciència, es mereixen un somriure i un aplaudiment.
Crec que per la seva entrega, es mereixen el teu respecte i que se segueixin les seves instruccions (alguns han hagut d'aguantar insults o han estat increpats aquesta passada setmana per intentar fer complir, amb un somriure i un xiulet, les normes de joc que imposa el reglament).
Vine i disfruta.
Vine i experimenta.
Vine i respecta.

Ànims a tots els meus herois anònims!
Un plaer haver col·laborat uns dies amb vosaltres amb el millor dels meus somriures.