diumenge, 3 de maig de 2015

Em deixes ajudar-te?

Avui t'envio un petó d'amiga, perquè sé que necessites que t'estimin, t'apreciin i t'escoltin.

En algun moment, sols et caldrà que t'agafin la mà o et facin una abraçada sincera que t'escalfi l'ànima i et faci sentir viu.

Quan et calgui alguna d'aquestes coses que ara et costen d'assumir i puguis deixar el teu orgull a banda i acceptar que t'ajudi, compta amb mi.

Sé què se sent i com et sents quan les coses no surten com havies planificat, quan en 1 segon tot canvia i la teva vida perfecta desapareix i quan tornes a obrir els ulls tot és negre.
Però, creu-me: darrera aquesta foscor, continua havent-hi el sol que tant t'agrada, les estrelles que t'acompanyen a fer rando en les nits de lluna plena.

Si no ets capaç de treure't la vena dels ulls que impedeix que ara puguis gaudir de la teva fortuna d'estar viu i haver nascut en la banda de món que ho has fet, estira la mà demanant ajuda.

Els que estem acostumats a ser qui socorre als demés ens costa acceptar estar a l'altra banda, però, quan vencis aquesta barrera, descobriràs una sensació de gratitud que t'omplirà l'ànima: descobriràs la sensació d'haver trencat amb les teves pors, amb les teves cadenes; descobriràs la sensació d'ajudar mentre ets ajudat, ja que la persona que escullis per a aquesta tasca se sentirà realitzada veient el teu somriure d'agraïment sincer.

Plora, riu, sent, ... Estigues viu.
No existeix ningú per qui valgui la pena viure morint.

(Signat: una persona sensible que t'aprecia).