dimecres, 25 de febrer de 2015

Adéu, fins una altra (article publicat al digital ara.ad el 22 de febrer de 2015)

Us deixo, encara què, com sovint es diu, no és un adéu sinó un fins després, ja que continuaré escrivint però també en altres llengües i projectes.


50 ombres de Grey, Freeride world tour, quilòmetre llançat, eleccions, ciutadans sense dret a vot, el temps, quotes autònoms desobitades, corrupció, desigualtat, violència, ... són mots i noms propis que envolten el teu dia a dia, en un món capitalista que t’educa per a ser un consumidor sense criteri, a mode de robot programat per a fer el que uns decideixin que és bo per a tu.
Engegues la ràdio, la televisió, tens les apps de notícies al mòbil i tot sembla ser negatiu, inclús les crítiques de cinema?

Doncs jo em revelo. I em revelo perquè penso i no penso com la majoria.

Tinc criteri propi i em dóna igual anar a contracorrent. No em crec que el que em venen. No em crec la teoria catastrofista.

Vull fer del món un lloc millor. On compartir les coses que no et calen sigui un exercici diari, on reciclar sigui una religió, on compartir experiències de forma lliure i sense lligams, amb la gent que aprecies, sigui normal.

I em revelo i em nego a consumir productes de màrqueting sense fonament -com algunes pel·lícules- però sí que vull conèixer a l’Stephen Hawkings.

No tinc dret a vot en el país on visc, però sí pago una quota d’autònoms que, si ho traspasséssim a un treballador per compte aliè, suposaria un salari mensual  (sense cap mena de despesa per aconseguir-lo) de 7.418€

Em nego a assumir que la violència i la desigualtat formen part del meu món: mentida! Eduquem en la desigualtat i en la corrupció, d’altra manera, no existiria.

Per què s’ha de tractar a un nen de forma diferent perquè és fill d’un ministre, d’una família X o del personatge de torn?

Però apareixen coses boniques entre tota la porqueria que sembla que et volen fer creure que està arrelada a la condició humana, com ara proves esportives on la persona, després d’una llarga preparació, molts cops després d’haver-ho deixat tot per a complir el seu somni, o bé haver hagut de renunciar a moltes coses vanals amb les que tu no podries viure sense, ha aconseguit el seu Dorado.

I aquesta paraula, El Dorado, és la que fa 9 anys enrera va portar el somni d’un boig pel fora pista a Arcalís, la que ha aconseguit fer venir a aquest puntet que som en el mapa als organitzadors del Freeride World Tour i que donessin com a bones les muntayes del Basser i companyia com a bones per a portar els millors riders del fora pista fins a les Valls del nord. Gràcies, Joan Masferrer, per haver sembrat aquella llavoreta i gràcies a tots aquells que la van anar regant fins a fer possible que la floreta s’hagi començat a veure.


I què dir de l’altra vall, amb Grandvalira... Copa del món de quilòmetre llançat, esquí alpí de bon nivell, innovacions, sorpreses i novetats cada temporada.

I et preguntaràs què té a veure tot això amb el títol d’aquest article.

Doncs té a veure que la neu pot traspassar la teva pantalla i convertir-se en el teu mitjà de subsistència sense ni tan sols posar-te els esquís, pot passar que la teva experiència en la muntanya t’ajudi a pagar les teves factures, pots convertir-te en redactor i responsable d’un mega portal de neu i muntanya sense haver-t’ho plantejat.

I és que, com he escrit i explicat altres cops, voler és poder i les casualitats no existeixen: tot té un perquè.


Compromís, esforç, recompensa i felicitat, fruits de la perseverança i la voluntat, existeixen just al girar la cantonada.


S’hauran adonat els gabinets de premsa i comunicació dels nostres veïns, que alhora polítics i gestors del futur del país, que tot seria més fàcil si compartissin i incloguessin els seus iguals enlloc de crear ciutadans de primera i ciutadans de segona?


diumenge, 8 de febrer de 2015

Iced ideas (article publicat al digital ara.ad el 7 de febrer de 2015)

I quan tots estàvem desesperats per la falta d’or blanc provinent del fred, apareix una ciclogènessi i en gela les idees.
Serà un campanya electoral sobre esquís i amb trineu?

Andorra sembla no acabar de trobar la forma de desestacionalitzar la seva font d’ingressos malgrat tenir unes instal·lacions increïbles per a ser un punt fantàstic de turisme de congresos i convencions, tenir unes condicions ideals per a ser la seu d’importants i reconegudes universitats, ser la base d’entrenament en alçada d’esportistes d’elit durant tot l’any...
Estem buscant nous mercats quan crec que ja els tenim i no els sabem explotar.

Quan fa 15 anys enrera parlava amb algun responsable polític de comú sobre promocionar les muntanyes tot l’any i no sols el turisme de neu, i em contestaven que qui voldria venir a veure i a fer activitats a les nostre muntanyes, em quedava perplexa.
Em genera la mateixa reacció que no aconseguim omplir cada setmana el Centre de congressos, que no tinguem el nostre “Harvard”, o el Burke mountain andorrà amb esquiadors d’arreu del món entrenant aquí (per posar un exemple).

Per tant, un any més, ja estàvem tots posant espelmetes a Meritxell per a què nevés, ja que malgrat les pistes d’esquí estaven en bones condicions, el no tenir tot l’entorn en blanc, feia que una mena d’histèria col·lectiva envaís els consumidors de forfets i, de rebot, les butxaques de tots els residents i andorrans de passaport, se’n ressentissin.

I per fi van arribar els flocs de neu, l’ambient gèlid, les cares amb somriures.
Sembla que tothom ha agafat aire per a la segona part de la temporada i que aquest paisatge d’ensomni ens ha proporcionat un karma positiu per renovar ànims.

I amb aquestes bones notícies per al país, s’iniciarà la campanya electoral.
Què seran capaços de fer els nostres polítics per a guanyar-se la gràcia dels 24.000 votants? Una guerra de boles de neu? Una baixada en trineu? Calçar-se les raquetes als peus? Fer una sortida d’esquí de muntanya?

Sigui el que sigui que s’empesquin els seus gavinets de comunicació i assessorament, hi haurà 50.000 ciutadans que ens ho mirarem indiferents, ja que no hi tenim res a dir. La nostra opinió no compta, malgrat que sí que comptem a l’hora de pagar impostos i col·laborar a fer crèixer el país i enriquir-lo amb les nostres aportacions com a emprenedors, empresaris o treballadors.

Inclús se m’havia passat pel cap muntar una consulta alternativa per a saber què n’opina aquesta majoria silenciada.


Sigui qui sigui el qui guanyi, espero que sàpigui buscar un bon equip de treball amb professionals amb o sense passaport que facin d’Andorra l’smart country que tots volem, amb una educació de qualitat, amb un planter d’emprenedors amb idees brillants que generin nous mercats i llocs de treball, un país de referència.