dimecres, 31 de desembre de 2014

2014

Vaig començar el 2014 publicant un àlbum de fotos anomenat "2014: l'any de la llibertat".

I no em vaig equivocar. La intuïció sempre té raó (sols cal que la vulguis escoltar).


El 2014 ha estat dur, però també ha estat un dels millors anys que recordo.

He conegut gent increïblement fantàstica, he viscut experiències innoblidables, he fet realitat els meus somnis.


Somniava amb fer un gran viatge als 40.

Somniava amb fer un viatge solidari que em permetés compartir els meus coneixements amb els qui ho necessiten.


I el somni va esdevenir més d'un centenar de somriures i milers d'agraïments…

Somniava amb escriure i poder comunicar el que sento i en el que crec.


I el somni va convertir-se sense buscar-ho, en una columna d'opinió del digital ara.ad

Somniava amb donar xerrades i conferències per ajudar amb les meves paraules a aquells que em vulguin escoltar, com altres em van ajudar a mi quan ho vaig necessitar.


Foto: Blixt

I el somni va donar pas a ser mereixedora de la plaça de "rookie" del Social media care 2014.

Somniava amb ser la mestressa del meu temps.


I el somni ha fet nèixer el meu propi negoci, amb un gran equip de professionals associats.

Somniava postes de sol, somniava viure, somniava ser feliç, somniava poder estudiar, llegir, pensar...


I el somni va fer deixar a banda les meves pors, enrera la meva zona de confort i començar a fer la vida que vull. Perquè el món es pot canviar, però els canvis comencen en un mateix. De vegades el primer pas és aprendre a dir "no".

Somniava trobar gent "boja" com jo, sense por a anar a contracorrent, somniadors- mags que fan realitat el que sembla impossible.


I et vaig conèixer a tu…

Somniava un poble lliure, somniava la fi de l'opressió i, qui sap si poder invertir en la meva terra ara castigada per gestors nefastos, per paràsits que s'enriqueixen a costa dels que cada dia lluiten per tirar endavant petites empreses, per polítics corruptes que fan i desfan sense escrúpols, sense importar-los-hi que et deixin sense casa, sense una educació per a tenir criteri per a decidir el demà, sense una sanitat digna.

I milers i milions de persones vam sortir als carrers a dir "prou".

Somniava felicitat, somniava somriures, somniava un món solidari, somniava un món just…

I vàreu aparèixer tots vosaltres del no res per a fer-ho possible. Gràcies per existir!
















diumenge, 28 de desembre de 2014

La loteria i l'educació (article d'opinió publicat el 27/12/2014 al digital ara.ad)

La loteria i l'educació

No em crec que un sistema com el PERMSEA no tingui cap altre recurs per a generar fons per a les activitats escolars que la venda d’un article que pot generar ludopatia.

---------------------------------------------------------------------------------------------------
Any rere any, quan s’acosten les dates nadalenques, et trobes nens de totes les edats intentant vendre’t una participació de loteria de Nadal (espanyola).
No sé què en pensaràs tu, però jo trobo al·lucinant que, un joc d'atzar del "Organismo de loterías y apuestas del Estado", prohibit a menors de 18 anys, sigui comercialitzat per aquests estudiants menors d’edat. Jocs d’atzar que està comprovat que provoquen ludopatia, entre altres "efectes secundaris".
La "Lotería", procedent d’un dels països veïns, país opressor de pobles com l’americà durant segles, país opressor de llengües com la catalana, país de corruptes i corrupteles, és on van a parar els beneficis de la venda de dites participacions que venen alegrement (o no tant) els nostres fills.
I dic "no tant" perquè m’he trobat que aquest any han obligat a oferir les butlletes –com si de demanar almoina es tractés– al meu fill a la seva nova escola de segona ensenyança.
Sincerament, crec que hi ha maneres més pedagògiques de trobar fonts de finançament per a activitats escolars, com seria fer tallers de manualitats de decoració de Nadal, fomentant la banda artística dels joves que hi tenen traça i, els més comercials i menys manetes, fossin qui muntessin els sistemes de comercialització: imaginació al poder! Per no dir que, fent aquest plantejament, es generaria treball en equip i qui sap si no la descoberta d’un gran artista o un millor financer.
El PERMSEA és transversalitat, no?
Trobo fora de lloc aquest despotisme respecte a la venda d'aquest "material" i encara pitjor trobo l’amenaça a un nen de 12 anys, nou a l’escola, que si no el ven tot, l'haurà de pagar de la seva butxaca. Em costa creure que un docent pugui adreçar-se en aquest to a un nouvingut a la segona ensenyança. Em costa creure que un professor, a qui se li pressuposa una educació i uns valors a transmetre als nostres fills, faci aquestes afirmacions.
Qui fa aquestes afirmacions als nostres fills, sap en quina situació econòmica es troba la família? Qui fa aquestes afirmacions i imposa tantes butlletes de "Lotería" per cap per a la bonica finalitat d’un viatge de fi de curs (si és que s’arriba a fer d’aquí a quatre anys), s’ha molestat en conèixer els ideals polítics de les famílies dels alumnes, si aquesta acció va contra les seves creences, els seus valors? La resposta és no.
Imposar sense raonament no crec que sigui un valor a potenciar, i menys per qui està creant la consciència dels futurs governants d’aquest país, d’Europa, del món que ens tocarà viure com a padrins. Crec que dins el PERMSEA, sistema que felicito pels coneixements tecnològics i transversals que obtindrà el meu fill i els seus companys, s’haurien de revisar els protocols i valors que es transmeten amb accions com la que s’ha merescut ser la protagonista d’aquest article. 
I a tu, quin número t’han encolomat?

dimecres, 17 de desembre de 2014

T'estimo

Algú a qui ESTIMO molt però no prou per a estimar-la tant com ella a mi, em va dir AHIR que NECESSITAVA veure el bosc: Doncs raquetes als peus, camera a l'esquena i amunt! 
Va per tu, tieta. 
Bon Nadal!


video

diumenge, 7 de desembre de 2014

Amb C o amb P?? (extracte de la xerrada al Social Media Care BCN 2014)


L'aCtitud ho és tot en la vida.
TOT! en majúscules i ben grans. 
Jo, puc tenir aPtituds per a la dansa, però si em fa pànic pujar-me a un escenari i ballar, seré una gran ballarina, però a menjador de casa. 
Per moltes aPtituds que tingui.

Si estic predisposada genèticament per al ball, però la meva aPtitud és "avui no vaig a entrenar que plou... demà tampoc perquè tinc un sopar", per moltes aPtituds que tingui, serà difícil que aconsegueixi tenir èxit.
En canvi, una altra persona que a priori no ho tingui tot tan de cara, però tingui la força interior, les ganes i la motivació per aconseguir el seu somni, segur que ho aconseguirà. 

Les casualitats, no existeixen.

Tot té un perquè i, aquest perquè, se'n diu ACTITUD.

Em fan molta gràcia els comentaris tipus: " és que té una sort…"
No, no. Perdona. De sort, res! és que s'ho curra!
Mentre jo estic passejant per la muntanya, ella està estudiant.
Mentre vosaltres esteu de birretes al bar, ella, està treballant.
Perquè per a què els somnis es facin realitat, han de passar 3 coses:

1- Que estiguem vius (obvi, no?), però vius no sols literalment, sinó vius de sentiment, de ser capaços d'il·lusionar-se!

2- Hem de creure en els nostres somnis. Si no creiem nosaltres, qui ho farà????
Mireu-me a mi: jo, somniava amb escriure i donar xerrades que puguessin ajudar algú a sortir del forat negre on es trobés, com a mi m’havien ajudat les paraules d’altres, i aquí estic: Amb una columna d'opinió per una banda i començant a fer xerrades per l'altra, gràcies a haver enviat a passejar les meves pors, haver sortit de la meva zona de confort i haver-me presentat a "rookie 2014" del socialmediacare Barcelona.
Qui m'anava a dir a mi, que ni tinc milers de seguidors en el meu modest blog, ni sóc una persona coneguda dins el màrqueting espanyol, que el dijous 4 de desembre jo seria convidada al costat dels grans noms del "social media", de la comunicació i màrqueting online del moment??? 
Qui hauria apostat per mi veient els altres candidats?? 
Algú s'hauria cregut fa 1 mes que jo parlaria al costat de sor Lucía Caram????
Per aconseguir fer realitat els teus somnis, cal tornar-se una mica lela de tant en tant (amb sentit comú, clar) i saltar al buit!

3- Visualitzar-los: jo, quan gravava el vídeo per a presentar-me a rookie i pujava pedalant pel port de Beixalís, em veia sobre l'escenari! pedalava i sentia la ponència al cap! el 4 de desembre, l'estava vivint en aquell moment! 45 dies abans!

Em permetreu, jo que em dedico al màrqueting , que us digui:
FEU DE LES VOSTRES VIDES, LA MILLOR CAMPANYA DE MÀRQUETING QUE MAI HAGUEU SOMNIAT!!

Busqueu l'objectiu, planifiqueu, trobeu les estratègies i a per ell!.

Jo sóc de les persones que prefereixo morir vivint que viure morint.

Jo, sóc de les persones que prefereixo una vida amb colors, amb alts i baixos, vull sentir, plorar, vull riure! i, quan estigueu en un moment que penseu que no podeu superar, que tot sigui negre, agafeu tota la negativitat que us envolta, rasqueu una miqueteta i trobareu la part positiva, creixereu com persones, l'experiència negativa, us reforçarà psicològicament i sereu molt més forts del que èreu abans.

Sereu la bomba, NINGÚ us podrà parar!


I vosaltres, què voleu? Una vida en colors o una vida en blanc i negre amb electrocardiograma pla?


AGRAIR AL PÚBLIC PRESENT la seva calidesa amb paraules tan maques com les que es recullen en aquestes impressions de pantalla extretes de Twitter (disculpes a qui no li hagi posat la piulada, no em caben totes):