dimarts, 19 de novembre de 2013

40!!

Avui ha estat un dia ple de campanetes i de "boings". 

Campanetes del whatsapp sonant i "boing" de missatges al facebook, uns al mur i, els menys atrevits, 

per privat. 

Vídeos de felicitació que, per haver-hi menors pel mig, no en podeu gaudir; trucades
 de telèfon, 

abraçades i trucades dels companys de feina, i, per acabar el dia, tarda festa per anar a gaudir del 

paisatge espectacular que teníem avui i neu fins al genoll amb un berenar fantàstic a T de te (dels 

genials Flor i el Ricart). 

Gràcies a tots els que em vàreu ajudar fa un any a treure forces d'on no les hi havia i fer possible que hagi 

arribat al 4 amb força i pas ferm. Gràcies per recomposar-me, "Loctites" meus!!!!


diumenge, 10 de novembre de 2013

S'acosta el 4

L'últim any ha estat diferent es miri com es miri??

L'últim any ha estat un aprenentage constant de com superar obstacles cada dia, obstacles posats amb mala fe per intentar enfonsar-te?

L'últim any ha estat un creixement personal com mai hauries pogut tenir si haguessis continuat pel camí pel qual anaves??

L'últim any has rebut amor en la mateixa mesura que el mal que et volien fer??

FELICITATS!!

Estàs al club de la resiliència en estat pur, la força de la ment per treure forces d'on semblava que no les tenies.

Però, potser, quan pares a avaluar què ha passat i si estàs on voldries, també te n'adones que no és tot de color rosa.

No passa res: toques de peus a terra i no t'has tornat una somiatruites.

Sols has fet un pas endavant per a ser millor persona, per a realitzar-te en aquest camí que és la vida, has après que et poden manipular fins a anul·lar-te, però, el millor, és que tornes a ser tu i que estàs plena d'amor i de vida per a repartir entre els que t'envolten i tens molt més clar què vols i què no.

Així doncs, estàs aquí, llegint això i, per tant, has vençut a aquell que et volia mal.

El mal ve donat per qui viu amargat, per qui no se sent realitzat ni feliç.

No és el teu cas.

Tu, perdones però no oblides:
Perdones perquè entens com de desgraciada deu ser la persona que es comporta així amb dones i nens que passen per la seva vida,
però no oblides, ja que la "memòria històrica" et permetrà que sigui més difícil tornar a caure en el parany.

Tu has crescut, però no ho has fet sola:
t'han ajudat tots aquells que han sortit de sota les pedres per fer-te veure com ets de fantàstica,
t'han ajudat tots aquells que sempre han estat al teu costat malgrat la distància,
t'ha ajudat la teva força interior,
t'ha ajudat aquell que et va fer veure que no eres com les demés, sinó que eres igual que ell,
t'ha ajudat el servei a la víctima violència de gènere.

I, un cop més, tot plegat fa que cada dia et llevis amb un somriure
malgrat no puguis abraçar a tothom que voldries,
i que surtis al carrer orgullosa de qui ets i de com ets,
perquè, malgrat molt de temps algú hagi intentat canviar-te, has guanyat la partida:
TORNES A SER TU,
una dona increïble que camina amb pas ferm cap al futur,
que camina amb pas ferm cap als 40,
cap als 50, cap als 60 i més enllà.

Com deia en Forrest Gump: "la vida és com una caixa de bombons: mai saps què et pot tocar"

I jo afegiria:
"pren-te el temps que necessitis a triar quin vols, però pren una decisió i gaudeix de l'experiència en cos i ànima"