divendres, 13 de novembre de 2015

Descarada

Dies trepidants cap a un futur proper.
1.000 i 1 aparells per on entren missatges, correus i avisos alhora.
Propostes, reunions.
Temps per aprendre i estar al dia.
Temps per a desconnectar del món i connectar amb mi mateixa.

Temps per a què el sol m'abraci,
temps per a què el vent em faci pessigolles al moure'm els cabells.


I entre mig d'aquest batibull passa un missatge amb la paraula "descarada".

Aturo la mirada.
La desvio d'on la tenia.
Deixo el que estic fent i llegeixo el missatge 2 cops.
"Hauré llegit malament", em transmet el meu cervell.

Estic equivocada.

He llegit correctament.

Posa "descarada".

Foto: Narcís Serrat Comerma a la via ferrada de la Grau i de Racons - Canillo, Andorra. 

Busco en diferents diccionaris a veure si alguna de les definicions quadra amb mi, però no m'acabo de veure-hi reflectida.

Pot ser sí que ho sóc sense voler-ho.

Però en el cas que m'ocupa, el meu descarament bé donat perquè una càmera de televisió ha filmat una ponència amb la meva esquena enlaire un 90% del temps.

Potser el culpable de tot plegat és l'operador de càmera, que tancant una mica el plànol, s'hagués estalviat la meva esquena nua en un dia colorós de tardor en una marató de xerrades.

Sigui com sigui, el meu interlocutor ho arregla amb la paraula "poètic".
Em fa somriure.

Sigui com sigui, un cop més, l'inici de tot plegat, ha estat una xarxa social.

Per tant, i per aquells que encara creuen que les TIC ens aïllen, jo continuo defensant que ens uneixen.

És més: et permeten conèixer persones fantàstiques i tenir converses força interessants que en altres temps haguessin estat impossibles.

Però és clar, sempre hi ha aquell (o aquella) que diu la frase que tant odio de "les coses sempre s'han fet així..."


#neverstoplearning #neverstopexploring !




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada