dimecres, 25 de febrer de 2015

Adéu, fins una altra (article publicat al digital ara.ad el 22 de febrer de 2015)

Us deixo, encara què, com sovint es diu, no és un adéu sinó un fins després, ja que continuaré escrivint però també en altres llengües i projectes.


50 ombres de Grey, Freeride world tour, quilòmetre llançat, eleccions, ciutadans sense dret a vot, el temps, quotes autònoms desobitades, corrupció, desigualtat, violència, ... són mots i noms propis que envolten el teu dia a dia, en un món capitalista que t’educa per a ser un consumidor sense criteri, a mode de robot programat per a fer el que uns decideixin que és bo per a tu.
Engegues la ràdio, la televisió, tens les apps de notícies al mòbil i tot sembla ser negatiu, inclús les crítiques de cinema?

Doncs jo em revelo. I em revelo perquè penso i no penso com la majoria.

Tinc criteri propi i em dóna igual anar a contracorrent. No em crec que el que em venen. No em crec la teoria catastrofista.

Vull fer del món un lloc millor. On compartir les coses que no et calen sigui un exercici diari, on reciclar sigui una religió, on compartir experiències de forma lliure i sense lligams, amb la gent que aprecies, sigui normal.

I em revelo i em nego a consumir productes de màrqueting sense fonament -com algunes pel·lícules- però sí que vull conèixer a l’Stephen Hawkings.

No tinc dret a vot en el país on visc, però sí pago una quota d’autònoms que, si ho traspasséssim a un treballador per compte aliè, suposaria un salari mensual  (sense cap mena de despesa per aconseguir-lo) de 7.418€

Em nego a assumir que la violència i la desigualtat formen part del meu món: mentida! Eduquem en la desigualtat i en la corrupció, d’altra manera, no existiria.

Per què s’ha de tractar a un nen de forma diferent perquè és fill d’un ministre, d’una família X o del personatge de torn?

Però apareixen coses boniques entre tota la porqueria que sembla que et volen fer creure que està arrelada a la condició humana, com ara proves esportives on la persona, després d’una llarga preparació, molts cops després d’haver-ho deixat tot per a complir el seu somni, o bé haver hagut de renunciar a moltes coses vanals amb les que tu no podries viure sense, ha aconseguit el seu Dorado.

I aquesta paraula, El Dorado, és la que fa 9 anys enrera va portar el somni d’un boig pel fora pista a Arcalís, la que ha aconseguit fer venir a aquest puntet que som en el mapa als organitzadors del Freeride World Tour i que donessin com a bones les muntayes del Basser i companyia com a bones per a portar els millors riders del fora pista fins a les Valls del nord. Gràcies, Joan Masferrer, per haver sembrat aquella llavoreta i gràcies a tots aquells que la van anar regant fins a fer possible que la floreta s’hagi començat a veure.


I què dir de l’altra vall, amb Grandvalira... Copa del món de quilòmetre llançat, esquí alpí de bon nivell, innovacions, sorpreses i novetats cada temporada.

I et preguntaràs què té a veure tot això amb el títol d’aquest article.

Doncs té a veure que la neu pot traspassar la teva pantalla i convertir-se en el teu mitjà de subsistència sense ni tan sols posar-te els esquís, pot passar que la teva experiència en la muntanya t’ajudi a pagar les teves factures, pots convertir-te en redactor i responsable d’un mega portal de neu i muntanya sense haver-t’ho plantejat.

I és que, com he escrit i explicat altres cops, voler és poder i les casualitats no existeixen: tot té un perquè.


Compromís, esforç, recompensa i felicitat, fruits de la perseverança i la voluntat, existeixen just al girar la cantonada.


S’hauran adonat els gabinets de premsa i comunicació dels nostres veïns, que alhora polítics i gestors del futur del país, que tot seria més fàcil si compartissin i incloguessin els seus iguals enlloc de crear ciutadans de primera i ciutadans de segona?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada