diumenge, 25 de gener de 2015

Políticament incorrecte (article publicat al digital ara.ad el 24 de gener de 2015)

Queixar-se i no fer res s’ha convertit en un esport nacional en molts dels països que coneixem.
Mirar la tv i quedar-se impassible davant les injustícies que veus en la pantalla o les que t’envolten, sembla que és un comportament socialment acceptat.
Llavors, què esperes de les generacions que pugen tenint aquest model de comportament davant seu?
Et queixes? Deixa de fer-ho i actua. Comença a canviar el món. Comença a canviar tu.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------

El Papa de Roma visita les Filipines  una nena li fa la pregunta que jo sempre he tingut al cap: si Déu existeix, per què deixa que nens innocents siguin víctimes de xarxes de prostutició, de narcotraficants. El “sant Pare”,  no té resposta.
Ciutadans francesos matant compatriotes en nom de la religió.
Ciutadans saudís empressonats, flagelats i multats per tenir un blog d’opinió, com en Raif Badawi.
Nenes nigerianes segrestades per milícies armades, pobles arrassats pel mateix grup en nom de l’Islam.
La població palestina masacrada davant les càmeres de televisió.
Al costat de cosa nostra, a Ucraïna, bombes, conquestes del territori, invasió d’un estat de dret.
Però en quin món vivim???
On està el respecte per l’ésser viu que tenim al costat?
Què passa amb els nostres governants, escollits pels nostres vots, que ni s’immuten davant aquestes atrocitats?? O és que hi ha massa interessos econòmics pel mig que “recomanen” mirar cap a un altre costat, deixar que es torturi gent innocent, s’arrassin cultures i es facin desaparèixer qualsevol rastre de pensament políticament “incorrecte”.

Què vol dir “políticament incorrecte”?
Significa que “no toca”?
I per què “no toca”?
Pot ser perquè s’ha de deixar passar per alt comportaments inapropiats per a obtenir rèdits personals en nom del bé del país?
Ara venen eleccions tant en el país dels Pirineus (on sols té dret a vot un terç de la població), com en la nació sense estat veïna.
Ara és el moment de dir prou i comprometre’s amb el teu propi futur.
Ara és el moment de parar de lamentar-se i passar a l’acció.
Com en tot projecte, marca’t uns objectius, planifica i busca estratègies per aconseguir-los, posa-les en pràctica, rectifica, optimitza i torna a avaluar.
Parla menys i mou-te més.
Les paraules, se les emporta el vent, els fets, romanen en la memòria.
Tu tries, ser el protagonista de la història del teu país o ser un subjecte passiu que no aporta res al seu entorn.
En el meu cas, el meu cor està dividit entre dues vessants d’una mateixa serralada, però hi ha una de les dues bandes que està clar que no li importa gens quines aportacions puc fer-li ja que no deixa votar els seus ciutadans, els qui ajuden també a fer gran el país, fins al cap de 20 anys de residir-ne.
Així doncs, prepara’t Catalunya, que vinc!

Penso escriure el meu futur i el teu (si tu no t’atreveixes).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada