dimecres, 31 de desembre de 2014

2014

Vaig començar el 2014 publicant un àlbum de fotos anomenat "2014: l'any de la llibertat".

I no em vaig equivocar. La intuïció sempre té raó (sols cal que la vulguis escoltar).


El 2014 ha estat dur, però també ha estat un dels millors anys que recordo.

He conegut gent increïblement fantàstica, he viscut experiències innoblidables, he fet realitat els meus somnis.


Somniava amb fer un gran viatge als 40.

Somniava amb fer un viatge solidari que em permetés compartir els meus coneixements amb els qui ho necessiten.


I el somni va esdevenir més d'un centenar de somriures i milers d'agraïments…

Somniava amb escriure i poder comunicar el que sento i en el que crec.


I el somni va convertir-se sense buscar-ho, en una columna d'opinió del digital ara.ad

Somniava amb donar xerrades i conferències per ajudar amb les meves paraules a aquells que em vulguin escoltar, com altres em van ajudar a mi quan ho vaig necessitar.


Foto: Blixt

I el somni va donar pas a ser mereixedora de la plaça de "rookie" del Social media care 2014.

Somniava amb ser la mestressa del meu temps.


I el somni ha fet nèixer el meu propi negoci, amb un gran equip de professionals associats.

Somniava postes de sol, somniava viure, somniava ser feliç, somniava poder estudiar, llegir, pensar...


I el somni va fer deixar a banda les meves pors, enrera la meva zona de confort i començar a fer la vida que vull. Perquè el món es pot canviar, però els canvis comencen en un mateix. De vegades el primer pas és aprendre a dir "no".

Somniava trobar gent "boja" com jo, sense por a anar a contracorrent, somniadors- mags que fan realitat el que sembla impossible.


I et vaig conèixer a tu…

Somniava un poble lliure, somniava la fi de l'opressió i, qui sap si poder invertir en la meva terra ara castigada per gestors nefastos, per paràsits que s'enriqueixen a costa dels que cada dia lluiten per tirar endavant petites empreses, per polítics corruptes que fan i desfan sense escrúpols, sense importar-los-hi que et deixin sense casa, sense una educació per a tenir criteri per a decidir el demà, sense una sanitat digna.

I milers i milions de persones vam sortir als carrers a dir "prou".

Somniava felicitat, somniava somriures, somniava un món solidari, somniava un món just…

I vàreu aparèixer tots vosaltres del no res per a fer-ho possible. Gràcies per existir!
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada