diumenge, 16 de novembre de 2014

L'epidèmia del segle.

Que si el fill de Pujol ha cobrat comissions de les obres dels túnels a Andorra, que si Standard&Poors rebaixaria la nota d'Espanya si Catalunya s'independitza, ...

Ai, senyors meus! començo a està farta de tanta negativitat "on the air".

I si comencem per fer canviar les lleis i que els tribunals de tots els països del món haguessin de ser INDEPENDENTS (paraula tabú per a alguns) del poder polític?

I si totes les societats es mobilitzessin com ho ha fet la catalana per un objectiu comú?

Digueu-li màrqueting, manipulació, digueu-li com vulgueu, però s'ha de canviar el menys pel més.

El mal rotllo per la positivitat.

I és que amb tots aquests temes de corrupcions, corruptel·les, notes d'organisme qui sap si no afins a segons què i qui, ens tenen distrets per a què no pensem en el que realment importa: crear una societat amb VALORS (recordeu allò de las "bienaventuranzas"???), basada en el respecte per qui ens envolta, per allò que ens acull.

No em malinterpreteu: no sóc creient, perquè igual que l'S&P o qualsevol altre "rating", vés a saber quina fosca intenció i negoci hi ha darrera de tot plegat.

Però el que sí sé és l'educació que m'han donat els meus pares, l'educació que intento donar-li al meu fill, i el món on visc, que va cap a un forat negre sense retorn.

Jo vull un entorn per viure com el que m'explicaven els meus pares, on amb esforç, honradesa i respecte, podies arribar on et proposessis.

Però quan, com jo, tens l'oportunitat de treballar amb nens, joves i adults durant dècades, i veus com va canviant la mentalitat de les generacions que pugen sobre què, qui i com s'arriba lluny, te n'adones que alguna cosa no estem fent bé.

Podria ser que mirem massa tele, escoltem massa notícies, llegim massa articles obscurs que ens condueixen a ser una societat depressiva, on el que "mola" és cridar més fort que el veí, insultar més greument que el del costat? On ha quedat la intel·ligència i el debat de tu a tu?

Doncs em nego!

Jo vull una vida en colors, on les caminades per recaptar fons per al càncer siguin un èxit, on les fundacions que intenten ajudar a nens orfes arreu del món tinguin llista d'espera, on els projectes solidaris de les nostres empreses siguin cada dia més nombrosos.

Vull veure-us somriure pel carrer. 
Vull que us uniu al moviment optimista i que aquesta energia que desprenguem infecti tot el país i sigui l'epidèmia del segle.


I sí, vaig anar a una escola de "senyoretes" on el català brillava per la seva absència, que voleu que us digui. Ningú és perfecte.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada