dilluns, 14 d’abril de 2014

144 mesos

Avui fa 12 anys que va sortir de mi una rata peluda i lletja que ha esdevingut un noiet d'allò més atractiu i intel.ligent.

Aquests 144 mesos, no han estat pas fàcils.

Has hagut de veure i viure coses que hagués preferit no coneguessis i, la majoria d'aquestes experiències, no han estat per opcions que has triat tu a la vida, si no per les meves eleccions errònies i que tu, igual que jo, has hagut de patir.

La diferència ha estat sempre que tu eres la víctima a l'ombra i, jo, la que sortia en les estadístiques.

Sempre he intentat que veiessis món, que tinguessis recursos per a què, arribat el moment, poguessis prendre decisions amb fonament, amb raonament.

Sempre he intentat que no fossis un corderet més dels que la societat se n'aprofita, sinó una persona amb criteri.

He intentat educar-te tan bé com he pogut. Ho sento, no ho sé fer millor.

Els fruits estan començant a veure's, així doncs, a l'igual que el pagès espera que els factors externs no facin malbé la collita, jo espero, com a mare, veure ben aviat com el meu pardal vola amb fermesa contra el vent o, aprofitant les tèrmiques, lluïr el seu plomatge a la llum del sol.

Per molts anys, Jan.



1 comentari:

  1. Una abraçada per totos dos i que la vida os depari molta felicitat i comprensiò.

    ResponElimina