divendres, 18 d’abril de 2014

Gràcies per ser-hi

Les últimes sortides d'skimo han estat sense tu.
Se m'ha fet extrany.
Se m'ha fet rarot arribar allà dalt sense que hi fossis tu des de 10 minuts abans i estiguessis avorrit de tant esperar, sense ningú que em demanés com estava.
Ha estat un hivern ple d'emocions, imatges, experiències, postes de sol, llunes i estels.
Ha estat un hivern de sentiments i sensacions.
Sentiments i sensacions no sempre agradables, però, sigui com sigui, sense tu segur no hagués fet cap de les moltes sortides nocturnes, no hagués fet la pujada a Carroi sabent que amb el meu ritme se'm faria fosc, no m'hagués calçat els esquís moltes tardes després d'haver donat classe, haver fet de mare, la feina de casa, ...
Sense tu, no tindria la mínima forma física que tinc ara.
Així doncs, et dec la salut, tots els moments de desconnexió, totes les estones de relax que he tingut pujant, els sentiments contradictoris, els consells i la paciència.
Et dec moltes coses.
Sols espero que no t'hagis avorrit massa i que, la propera temporada, em tornis a arrossegar, de tant en tant, muntanya amunt, per a què la meva ment i els meus ulls puguin gaudir de l'entorn i del silenci, dels canvis de color del cel mentre el sol va donant pas a les estrelles, de la música barrejada amb la remor del vent  escolant-se entre els cascs i les meves oïdes.
Gràcies per tot Joan.
Has estat un company horrible de sortides i un amic fantàstic. :))

dilluns, 14 d’abril de 2014

144 mesos

Avui fa 12 anys que va sortir de mi una rata peluda i lletja que ha esdevingut un noiet d'allò més atractiu i intel.ligent.

Aquests 144 mesos, no han estat pas fàcils.

Has hagut de veure i viure coses que hagués preferit no coneguessis i, la majoria d'aquestes experiències, no han estat per opcions que has triat tu a la vida, si no per les meves eleccions errònies i que tu, igual que jo, has hagut de patir.

La diferència ha estat sempre que tu eres la víctima a l'ombra i, jo, la que sortia en les estadístiques.

Sempre he intentat que veiessis món, que tinguessis recursos per a què, arribat el moment, poguessis prendre decisions amb fonament, amb raonament.

Sempre he intentat que no fossis un corderet més dels que la societat se n'aprofita, sinó una persona amb criteri.

He intentat educar-te tan bé com he pogut. Ho sento, no ho sé fer millor.

Els fruits estan començant a veure's, així doncs, a l'igual que el pagès espera que els factors externs no facin malbé la collita, jo espero, com a mare, veure ben aviat com el meu pardal vola amb fermesa contra el vent o, aprofitant les tèrmiques, lluïr el seu plomatge a la llum del sol.

Per molts anys, Jan.