dissabte, 14 de desembre de 2013

Ànimes lliures entrecreuades

Avui havia determinat llegir una mica, però crec que et dec unes paraules i no puc anar-me'n a dormir sense escriure-te-les.

Demà farà una setmana que ens vàrem "descobrir" de la forma més tonta: fent esport en un dels nostres llocs de treball.

El meu cos i ment estaven experimentant unes sensacions que feien que gaudís com mai d'un paisatge més que conegut.

Em vas transmetre seguretat sense dir-me res al respecte,
em vas transmetre força sense parlar-ne'n,
em vas enviar carinyo sense demanar-te'l.

I, així, va ser com després d'1h30 plegats per la muntanya amb una temperatura gairebé de primavera i una 500 metres de desnivell positius al cos, em vaig adonar que volia i necessitava estar més temps amb tu.

Però el "pitjor" es va confirmar: tu vas sentir el mateix.

I així, entre dates curioses per als estadístics (11/12/13, 13/12/13), presses, whatsapps, sms i els 60 minuts de dinar, ens hem anat explicant la nostra vida i intentant passar més estones junts del que "pertocava".

En resum:
m'agrada estar amb tu per com em sento,
m'encanta estar amb tu perquè em sento feliç.

Gràcies per acompanyar-me, aguantar-me, estirar-me i endolcir-me la vida.