divendres, 24 de maig de 2013

Tu

Et volia escriure en el silenci,

et volia escriure en el meu diari on les paraules són pressoneres del forrellat que les amaga,

però crec que et dec un reconeixement "públic"en el món virtual,

aquell món on no saps mai qui rebrà aquest missatge,

unes paraules escrites per agrair-te tot el que m'has fet viure.


He tornat a sentir el vent a la cara després de molt temps,

he tornat a sentir pau després de mesos de tempestes,

he tornat a sentir-me lliure i, alhora, lligada (a tu).


He tornat a riure sense por,

he tornat a ser jo sense haver de mirar de reüll si tenia l'aprovació del meu entorn,

sentir felicitat i llibertat al mateix temps,

sentir desitg en una mirada,

sentir plaer en un petó,

sentir-ho tot en una abraçada sincera.


Sentir que tu sents el mateix que jo,

que no necessites res més que la companyia de l'altre per a estar en un estat perfecte,

que no importa la condició social, econòmica, cultural, ...


Estar un prop l'un de l'altre és suficient,

no cal sexe,

no calen paraules,

no cal ni una mirada.


Ets lluny i et sento prop, perquè sé que no m'ho dius però m'estimes.


Sé que m'estimes per com em mires quan estem junts,

per com fas les coses quan són per a mi.


Aquesta estima la percebo en la teva cuina,

en els teus moviments,

en la teva delicadessa,

en la teva passió en tot allò que fas.


Gràcies per sentir-me i per fer-me sentir.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada