dimecres, 10 d’abril de 2013

Reprenent el camí...


Després de 6 mesos, he tornat al meu camí, al que em va ajudar tant a relaxar-me en els mals moments, en els de patiment provocat gratuïtament per una ment malalta que no li importa ferir dones ni nens.
Gràcies arbrets, esquirols, falgueres, ... per haver-me esperat, encara que alguns hagueu caigut després d'un hivern molt dur.

L'aigua torna a córrer sota el sol al igual que jo ho faig per la terra encara humida del desgel.
La pell respira sota els rajos de primavera sabent-se lliure de l'opressor que fa un any la tenia segrestada.
Tota jo respiro llibertat i alegria alhora que compromís i tristor.
Llibertat d'haver pogut escapar de l'opressor.

Alegria de tenir un cercle d'amistats de debó i un de gent que m'aprecia i no d'interessats que han mirat cap a una altra banda quan han vist com es tractava a una dona i a un nen davant els seus ulls.
Alegria per veure que se t'aprecia com a professional i que la feina mai falta.

Compromís amb aquells que m'han estimat sense condicions, que han aguantat els meus mals moments i que han rigut al meu costat sempre que han pogut.

Tristor pel fi d'un hivern genial en tots els aspectes: companys de treball excepcionals que no sé si tornaré a veure, feina apassionant en un enton espectacular, vivències a flor de pell, moments magnífics que mai saps si podràs repetir...

Sentir-se bé amb una mateixa, és una experiència fantàstica.
Sentir-te bé en la teva feina, és una necessitat.
Sentir-te bé amb els teus companys i caps, és el millor que pot passar-te, ja que, al cap i a la fi, és on més hores i on més energies deixes.

Un cop més, us vull donar gràcies a tots els que m'heu fet aixecar cada dia amb un somriure, als que m'heu abraçat quan estava trista, als que m'heu empentat quan el camí feia pujada o el vent bufava fort i en contra.

Un cop més, vull donar les gràcies a tots els que m'heu donat una oportunitat i no us heu cregut les mentides, injúries i calúmnies que es propagaven.

Com ja va dir algú fa temps "difama, que alguna cosa queda": queda la merda i el malestar pel que viu amargat i no sap evolucionar.

La resta, fem un pas endavant i ens en sortim i vivim amb un aprenentatge meravellós envoltats de gent fantàstica.

Mai tiris la tovallola. Tot  té un per què i tot té una part positiva, i molts cop, la part positiva és immensa i compensa amb escreix qualsevol mala passada.

Fins i tot l'arbre caigut és capaç de continuar el seu camí, és capaç de seguir creixent i donar vida. L'única diferència de quan estava d'empeus és que ha agafat una altra direcció en la seva trajectòria.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada