divendres, 19 d’octubre de 2012

Time pass by

En un mes faig 39.
En un mes, espero haver tornat a començar de zero un cop mes.

Amb més o menys diners,
amb més o menys patrimoni,
però havent tornat a reprendre el meu camí cap a la felicitat,
que no passa per tenir un cotxe d'una marca determinada
o un anell amb el diamant més gran del món,
sinó que passa per poder sobreviure fent allò que més m'agrada,
fent allò que em transmet el carinyo i l'energia dels que es van creuant en el meu camí.

Perquè tots i cadascun dels que m'heu fet riure en aquest últim mes,
perquè tots i cadascun dels que heu deixat de fer la vostra per veure què feia o com estava,
tots i cadascun dels que heu repartit el meu currículum,
TOTS, sou el motiu que, després de la gran traició que he patit,
m'hagi aixecat un cop més, i hagi començat a caminar de nou cap aquest objectiu.

Compartir somriures i llàgrimes,
compartir lo molt o lo poc que tinguem,
compartir bons i mals moments,
compartir nits de soletat o de companyia...

Gràcies, de veritat, a TOTS els que estàveu en la meva vida i no m'heu girat l'esquena
i gràcies als que no estàveu i m'heu ofert la vostra amistat.

Us estimo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada