dilluns, 8 d’octubre de 2012

I la flor es va convertir en card. O no.

Hi havia una vegada una floreta a qui el seu jardiner mimava mentre es feia gran i formosa.
El temps va anar passant i la floreta s'anava convertint en una planteta forta i maca que cridava l'atenció dels qui per allí passaven.
Un bon dia, sense més, el seu jardiner la va començar a aixafar violentament, sense que, evidentment, la pobra pogués fer-hi res.
Els qui s'estimaven la floreta van demanar explicacions al jardiner davant tan lamentable espectacle, a la qual cosa l'home va respondre que allò no era la flor que ell havia estat cuidant, sinó un card horrible que havia sortit en el seu jardí, i la va continuar maltractant, a ella i a tot el seu entorn.
Algunes de les persones que ho presenciaven, van fer per aturar-lo en la seva bogeria, altres, van fer com que no veien res i van continuar el seu camí.
L'explicació a tot plegat era tan simple com que la petita flor s'havia convertit en una preciosa carlina, una flor prou forta com per a no necessitar de tanta cura del jardiner i, aquest, en un atac de ràbia i enveja, va intentar matar-la a ella i a tota la flora que l'envoltava.
Però, com tots sabem, les carlines no moren així com així, i, a més, tenen llavor suficient per renéixer un i altre cop.
El més graciós de tot plegat és que, mentre el seu cuidador intentava treure-la de la seva vista, anava col·laborant en les associacions ecologistes en defensa del medi ambient, quan justament ell, el que estava intentant fer, era matar una espécie tan maca i tan representativa del seu camp com era el preciós card.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada