dimarts, 17 de juliol de 2012

El sol surt cada dia

Tots, al llarg de la nostra vida, tenim dies millors i dies pitjors, moments d'alegria i moments de tristesa.
Sigui com sigui el que visquem, el que passem, tot té un perquè i tot és un aprenentatge.
Una lliçó per a créixer com a persones, que per això hem vingut a aquest món: per evolucionar.
De vegades sembla que fem uns quants passos enrera, però si ens hi fixem, ens adonarem que hem reculat per agafar embranzida i fer un salt gegant cap endavant.
En algun lloc vaig llegir que l'Univers en retorna allò que donem.
Pareu-vos un moment i analitzeu la vostra situació objectivament, segur que allà on us trobeu, és fruit dels vostres passos i no esteu en aquest punt perquè ningú us hi ha posat.
En el cas que penséssiu això últim, caldria fer una bona revisió de la rutina, ja que podria ser que us haguéssiu tornat dependents d'algú i per a no "ferir", "molestar" o dieu-li com vulgueu, a algú altre, no estiguéssiu vivint la vostra vida, sinó vivint mitjançant algú altre, fent realitat els seus desitjos, que no són els vostres, en la vostra persona. Això NO és viure.
De vegades et trobes en una situació que et fa mal, però si mires ben bé on t'ha deixat aquesta decisió externa, veuràs que realment era un desitg teu. Pot ser no t'atrevies a fer tu el pas i has desitjat que el fes algú altre??? I ara que tens allò que desitjaves, no ho acceptes???
La raça humana, a part de ser la més destructiva, som els més rarets amb diferència.
Ja ho deia ma mare "qui t'entengui, que et compri". I ja veieu, a la meva edat i encara en venda!!
Tot té una part positiva, si la volem veure.
Tan sols necessitem una mica de temps per veure el sol més enllà dels núvols.
Perquè el sol, amics meus, surt cada dia, tan si volem com si no, tan si el volem veure com si no, tan si volem començar el dia agraint tot el que tenim com si no.
Jo, ja fa un temps, agraeixo cada dia tenir a tots aquells que compartiu, ni que sigui una estoneta de tant en tant, una mica del vostre preuat temps amb mi.
Sigui els que esteu més a prop, sigui els que esteu una mica menys a prop o sigui els que heu de fer malabars per enviar una correu electrònic posant "mil petons".
A tots, gràcies per fer sorgir en mi un somriure i gràcies per fer-me saber que en aquest món hi han persones meravelloses com vosaltres.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada