diumenge, 30 de desembre de 2012

2012

S'acaba un any més, un any que passarà a la història per haver tingut el millor estiu de la meva vida fins al moment,
un any fantàstic gràcies a tots els que m'heu demostrat la vostra estima, la vostra amistat,
per tots els que no heu girat la mirada a una altra banda quan heu vist coses que no us agradaven,
m'heu ajudat ens els moments difícils i no us heu cregut les mentides que us volien servir amb un somriure i un acudit  passat de moda.

Un cop més, gràcies, gràcies i gràcies.

Sou fantàstics, sou el sol que il·lumina els meus matins i em dóna energia per a llevar-me amb un somriure.

Feliç 2013.




divendres, 21 de desembre de 2012

Nadal

Aquests dies tothom felicita aquestes dates tan assenyalades, hi haurà inclús qui es llenci a la compra compulsiva, qui posarà bona cara als qui ni ha saludat la resta de l'any, ...

Com cada any, hi haurà molta i molta hipocresia en l'ambient, encara que per a alguns sí siguin bons moments per a compartir amb els que estimen i amb un esperit nadalenc que els dura 365 dies l'any i no tan sols 2.

Com cada any, hi haurà qui vagi amb un somriure a la boca intentant aparentar que és l'home més feliç del món, l'empresari d'èxit que tots voldríem ser, un pare exemplar, ... però la veritat és que no dormirà gaire bé, ja que, quan la realitat supera la ficció i es vol aprentar allò que no se és, la processor va per dins, i tots aquells que maltracten física, psicològica, econòmica i/o socialment les seves parelles (o exparelles), és a dir, prenen a aquestes allò que és d'elles (la dignitat, béns materials, ...) i no d'ells, calumnien intencionadament per  a fer mal psicològic i moral, intenten que no els donin feina, fan falses denúncies, etc, etc, etc, agredint a persones amb qui han conviscut, contruït projectes, rigut, suposadament estimat, de rebot, traslladen el mal als fills de les maltractades, convertint-se en monstres que després intenten netejar la seva imatge de formes molt diverses, com ara col·laborant amb ONGs que precisament lluiten contra els maltractaments infantils.

Com cada any, hi haurà milers de dones i nens maltractats al nostre costat, dones i nens (i segur que algun home) que mai ens haguéssim imaginat que estan en aquesta situació, que passaran un Nadal diferent mentre altres van aparentant ser el ciutadà de l'any, però que no tenen ni la més mínima humanitat.

A tots/es els que estan patint aquesta situació, molts ànims.
A tots/es els que ajuden a aquestes persones, moltes gràcies per existir.
A tots/es els que són capaços d'obrir els ulls i avaluar les persones sense prejudicis, bones festes.

Perquè un maltractador no és tan sols qui fa l'acció, sinó també qui l'ajuda a fer-la possible i qui gira la mirada cap a una altra banda.



dilluns, 19 de novembre de 2012

39!

MOLTES FELICITATS REINA!!Dianaaaa!!! Per molts anys :*** (we were passing by your house, wanted to :* you but you weren't there)Moltes Felicitats Diana i per molts anys!!! Gaudeix-lo.Per molts anys Diana!!Moltes felicitats!!! aviat et podre estirar de les orelles!! jejeje .....muaaaaMOLTES FELICITATS!!!!! PETONASSSSSEl seguent regal, es la nevada -paketon- vamooooooos!!! jeje.. :)Bufff! que m'ha costat trobar-les, tot el matí buscant, quedaria un ramet de flors molt bonic, però segur que tal com estan t'agraden més. Abraçada ben ben gran, Felicitats!Moltes felicitats Diana, un petonet!!!Heéééé....... Per mooooooolts anys petonsPer molts anys guapetona!!! Petonet!!OSTRES MOLTES FELICITATS !!!!!



Gràcies a tots els que hi són i als que aquí no hi són. 

A tots (i totes) els que m'heu enviat Whatsapp, correus, sms, trucades...

Ha estat un dia molt maco.

Gràcies per estimar-me i per fer-m'ho sentir.

El meu somriure n'és el fruit d'aquest sentiment, per tant, el meu somriure és vostre.

Muuuuuuuuuuuuacks!!!










diumenge, 18 de novembre de 2012

Feliç de ser feliç!!

Fa molts dies que no escric, però el dia a dia em superava.

He viscut coses extraordinàries, per les qual no m'ha importat (ni m'importa) invertit temps en grans quantitats, intentant deixar al marge tot allò que no em provoqui benestar.
Noves experiències, noves sensacions, nous sentiments, nova gent, ...

Començar de zero en tots els aspectes possibles sempre costa, però si al teu voltant sorgeix gent entregant-te el seu carinyo, tota pujada esdevé uns mica més plana;
tota dificultat, ajudada per vosaltres, és menys dramàtica;
tot l'odi i ràbia que es projecta contra mi, rebota i rellisca en l'escut d'estima que m'heu construït.

Gràcies, un cop més, a tots aquells/es que em feu riure, que em feu companyia, que us preocupeu per mi, que em deixeu xatejar amb algú raret com jo, ...
Gràcies per ser com sou.

Res és perquè sí, tot té un motiu. Les casualitats no existeixen.

Un bon dia ens vam creuar en aquest camí, no sempre fàcil, que és la vida i, lluny de girar el cap a una altra banda, us vàreu acostar a preguntar si necessitava res, a oferir la vostra ajuda, a conèixer-me una mica més, malgrat que això suposés deixar de banda el vostre objectiu, els vostres companys de camí, la vostra feina.

Invertir en persones no sempre surt bé, però, últimament, jo, m'estic enriquint com mai abans.

Uns, seran feliços sols amb certes coses materials i mai podran tenir el plaer de sentir la felicitat plena, la que dóna la pau interior que proporciona el sentir-se estimada per tots aquells qe t'envolten.

Altres, sols estem esperant ja el novembre de 2013 per a repetir l'experiència.

Repetim???



divendres, 19 d’octubre de 2012

Time pass by

En un mes faig 39.
En un mes, espero haver tornat a començar de zero un cop mes.

Amb més o menys diners,
amb més o menys patrimoni,
però havent tornat a reprendre el meu camí cap a la felicitat,
que no passa per tenir un cotxe d'una marca determinada
o un anell amb el diamant més gran del món,
sinó que passa per poder sobreviure fent allò que més m'agrada,
fent allò que em transmet el carinyo i l'energia dels que es van creuant en el meu camí.

Perquè tots i cadascun dels que m'heu fet riure en aquest últim mes,
perquè tots i cadascun dels que heu deixat de fer la vostra per veure què feia o com estava,
tots i cadascun dels que heu repartit el meu currículum,
TOTS, sou el motiu que, després de la gran traició que he patit,
m'hagi aixecat un cop més, i hagi començat a caminar de nou cap aquest objectiu.

Compartir somriures i llàgrimes,
compartir lo molt o lo poc que tinguem,
compartir bons i mals moments,
compartir nits de soletat o de companyia...

Gràcies, de veritat, a TOTS els que estàveu en la meva vida i no m'heu girat l'esquena
i gràcies als que no estàveu i m'heu ofert la vostra amistat.

Us estimo.

dilluns, 8 d’octubre de 2012

I la flor es va convertir en card. O no.

Hi havia una vegada una floreta a qui el seu jardiner mimava mentre es feia gran i formosa.
El temps va anar passant i la floreta s'anava convertint en una planteta forta i maca que cridava l'atenció dels qui per allí passaven.
Un bon dia, sense més, el seu jardiner la va començar a aixafar violentament, sense que, evidentment, la pobra pogués fer-hi res.
Els qui s'estimaven la floreta van demanar explicacions al jardiner davant tan lamentable espectacle, a la qual cosa l'home va respondre que allò no era la flor que ell havia estat cuidant, sinó un card horrible que havia sortit en el seu jardí, i la va continuar maltractant, a ella i a tot el seu entorn.
Algunes de les persones que ho presenciaven, van fer per aturar-lo en la seva bogeria, altres, van fer com que no veien res i van continuar el seu camí.
L'explicació a tot plegat era tan simple com que la petita flor s'havia convertit en una preciosa carlina, una flor prou forta com per a no necessitar de tanta cura del jardiner i, aquest, en un atac de ràbia i enveja, va intentar matar-la a ella i a tota la flora que l'envoltava.
Però, com tots sabem, les carlines no moren així com així, i, a més, tenen llavor suficient per renéixer un i altre cop.
El més graciós de tot plegat és que, mentre el seu cuidador intentava treure-la de la seva vista, anava col·laborant en les associacions ecologistes en defensa del medi ambient, quan justament ell, el que estava intentant fer, era matar una espécie tan maca i tan representativa del seu camp com era el preciós card.


diumenge, 23 de setembre de 2012

Tot comença i tot acaba????

Quan et vaig conéixer, encara no sabia que estava a punt de caure al buit.
Quan et vaig conéixer, encara creia en la bona fe del meu entorn.
Quan et vaig conéixer, no sabia que series tu qui m'agafaria just en el moment de la caiguda per salvar-me de l'abisme.
I vas ser tu qui, quan em va sentir cridar en cedir la terraferma sota els meus peus, ho va deixar tot per ajudar-me.
Vas ser tu qui va passar nits sense dormir fent-me costat.
Vas ser tu qui va deixar el seu carro de banda per empentar el meu que s'estava quedant enganxat en el fang que m'havien posat en mig del camí.

Ja fa un temps vaig aprendre que tot té un per què, i mira si vam saber ràpidament el motiu pel qual, de sobte, sense planificar-ho, vas aparéixer en el meu camí.
No sé si el teu camí i el meu s'han creuat, si el teu camí i el meu tenen un tros paral·lel i un altre amb recorregut tangencial, no sé si en la bifurcació els nostres rumbs coincidiran o, si simplement, seguirem camins paral·lels.
L'únic que sé és que, mentre un "mite" queia tan avall com podia com a persona, aprofitant-se de la meva confiança i, alhora, de la meva vulnerabilitat, maquinant a les meves espatlles i llançant un ganivet enverinat contra mi i contra el petit que m'acompanya en aquest tram de camí, tu t'interposaves en la trajectòria de l'arma, patint l'atac, però fent que la meva ferida i, de rebot la del nen, no fos tan fonda.

És així com, volguent-ho o no, la vida ens ha unit, perquè ara tinc un deute amb tu: el de sortir corrents a ajudar-te el dia que et vegi en perill.
Perquè, m'ho demanis o no, jo estaré al teu costat.
Seré la teva ombra per a què ningú se n'adoni que hi sóc, esperaré a que torni a sortir el sol per estar al teu costat, o a que hi hagi lluna plena per seguir-te silenciosament sota les estrelles, perquè en el moment que necessitis algú que t'escolti, sàpiguis que no cal que busquis més, perquè jo hi sóc just allà a tocar dels teus dits.

D'això se'n diu amistat, una paraula tan mal empreada en els temps que ens han tocat viure, on la gent la confon amb interessos personals o amb beneficis a mitjà termini.
Jo parlo de l'amistat tal com la vaig aprendre als diccionaris, de la paraula que volia dir amor i estima incondicional per algú, del mot que significa deixar-ho tot per l'altre mantenint l'autodependència.
Parlo de la relació d'igual a igual, a qui li dius les coses tal com les penses, sense por a represàlies.
Jo parlo d'aquella amistat sincera, honesta i d'ús indeterminat i il·limitat i no de la hipocresia que s'usa per aprofitar-se de la teva confiança i que, quan molestes, t'arraconen sense ni una paraula ni una espurna d'humanitat ni maduresa.

Jo parlo de la llavor que vam sembrar de sobte, sense pensar-ho, sense organitzar-ho, sense premeditar-ho.
Jo parlo de la llavor que està creixent i convertint-se en planta.
Jo parlo de la llavor que comença a treure fruits meravellosos i que m'omple de joia.
Jo parlo del projecte que hem iniciat junts i que, uns cops un, uns cops l'altre, haurem d'esforçar-nos amb plaer per fer-lo gran.
Parlo del projecte que, siguem on siguem, sabrem que tenim en comú i que, en quan vulguem, podrem reprendre tan sols amb una trucada, un pensament, un correu o un "whatsapp".

No ens enganyem: l'amistat de veritat genera un sentiment egoista, un sentiment que el volem reproduir perquè ens fa sentir bé, un sentiment tan potent, que res ni ningú pot evitar que el repetim quan ens vingui de gust.

L'amistat que un bon dia va néixer, MAI NINGÚ, la podrà fer morir, perquè les connexions sinceres entre les persones són immaterials i totes les amistats "materials" hauran mort i nosaltres sorgirem victoriosos d'aquest entorn amargat per la seva ràbia i odi que no els deixa evolucionar, pel seu aferrament a les coses passatgeres.

La vida és canvi. Tot comença i tot acaba, menys l'amistat sense condicions.






dijous, 6 de setembre de 2012

Això, s'acaba...

L'estiu arriba a la seva fi.
Dilluns comença un nou curs escolar i tots anirem altre cop amb les llaganyes enganxades pels matins.
Però l'haver de matinar durant els següents 9 mesos, no farà que oblidi aquest estiu del 2012:
El que començava com un "desastre", ha esdevingut el millor estiu de la meva vida.
Gràcies a tots aquells/es que ho heu fet possible, a tots aquells/es que heu "perdut" una estona de les vostres vides per a compartir-la amb mi, ja sigui fent un cafè, fent uns riures i/o explicant penes, fent footing (sí!he fet footing i tot!), ensenyant-me un raconet del territori amagat...
Gràcies als que m'heu alegrat el dia amb un comentari al Face, als que m'heu fer riure amb una conversa des de la llunyania a l'Skype, als que heu arribat tard a un sopar de feina per venir-me a veure, als que m'heu acollit a casa vostra sense condicions...
A vells coneguts i a noves "troballes", a tots, gràcies per fer que aquest estiu hagi estat el millor dels 38 que he passat fins ara.
Gràcies a tothom per haver-me donat una mica del vostre temps en una època on tothom té pressa per viure tan ràpid que ni tan sols es gaudeix dels plaers més elementals.
Ara, a pel 39. A treballar per a superar l'anterior!!!


dijous, 23 d’agost de 2012

Connexions

Hi ha dies en que vas tranquilament pel teu camí i, de sobte, tot canvia.
Dieu-li com vulgueu: aliniació dels astres, sisè sentit, connexió, intuició, ...
Hi ha dies que sents més del normal, de vegades per a bé, de vegades per a malament.
I aquesta sensació la tens quan menys t'ho esperes, fent exercici per un camí de ronda de la preciosa Costa Brava, en un dinar amb amics, en un bany nocturn en un caleta, passejant per la muntanya, recollint orenga per assecar, ...
No cal que sigui un moment "místic" o buscat, sinó que aquesta "súperpercepció" arriba de sobte, sense avisar.
Sigui amb el que/qui sigui la "connexió", és una sensació que t'omple de joia, que et proporciona un sentiment interior com si fossis un sol radiant que il·lumina totes les estrelles del teu voltant.
Jo, en l'última setmana he tingut la fortuna de tornar-la a sentir, en aquest cas, molt positiva, carregant-me les "piles" a tope.
Gràcies a aquells que ho heu fet possible.



dimarts, 17 de juliol de 2012

El sol surt cada dia

Tots, al llarg de la nostra vida, tenim dies millors i dies pitjors, moments d'alegria i moments de tristesa.
Sigui com sigui el que visquem, el que passem, tot té un perquè i tot és un aprenentatge.
Una lliçó per a créixer com a persones, que per això hem vingut a aquest món: per evolucionar.
De vegades sembla que fem uns quants passos enrera, però si ens hi fixem, ens adonarem que hem reculat per agafar embranzida i fer un salt gegant cap endavant.
En algun lloc vaig llegir que l'Univers en retorna allò que donem.
Pareu-vos un moment i analitzeu la vostra situació objectivament, segur que allà on us trobeu, és fruit dels vostres passos i no esteu en aquest punt perquè ningú us hi ha posat.
En el cas que penséssiu això últim, caldria fer una bona revisió de la rutina, ja que podria ser que us haguéssiu tornat dependents d'algú i per a no "ferir", "molestar" o dieu-li com vulgueu, a algú altre, no estiguéssiu vivint la vostra vida, sinó vivint mitjançant algú altre, fent realitat els seus desitjos, que no són els vostres, en la vostra persona. Això NO és viure.
De vegades et trobes en una situació que et fa mal, però si mires ben bé on t'ha deixat aquesta decisió externa, veuràs que realment era un desitg teu. Pot ser no t'atrevies a fer tu el pas i has desitjat que el fes algú altre??? I ara que tens allò que desitjaves, no ho acceptes???
La raça humana, a part de ser la més destructiva, som els més rarets amb diferència.
Ja ho deia ma mare "qui t'entengui, que et compri". I ja veieu, a la meva edat i encara en venda!!
Tot té una part positiva, si la volem veure.
Tan sols necessitem una mica de temps per veure el sol més enllà dels núvols.
Perquè el sol, amics meus, surt cada dia, tan si volem com si no, tan si el volem veure com si no, tan si volem començar el dia agraint tot el que tenim com si no.
Jo, ja fa un temps, agraeixo cada dia tenir a tots aquells que compartiu, ni que sigui una estoneta de tant en tant, una mica del vostre preuat temps amb mi.
Sigui els que esteu més a prop, sigui els que esteu una mica menys a prop o sigui els que heu de fer malabars per enviar una correu electrònic posant "mil petons".
A tots, gràcies per fer sorgir en mi un somriure i gràcies per fer-me saber que en aquest món hi han persones meravelloses com vosaltres.





divendres, 8 de juny de 2012

El final sempre és l'inici d'una nova aventura

Ja fa alguns dies que em va dir que la història d'AMOR perfecta havia arribat a la seva FI.
Durant aquests 11 dies, he analitzat el present i el futur, no el passat, ja que, el que haguem fet o no, el que haguem dit o no, ja no té volta ENRERA.


Està clar que la convivència mai és fàcil, i tot és un estira i arronsa, però aquí està, precisament, el "QUIT" de la qüestió.


Pot ser, massa sovint, algú ens desencanta perquè ESPEREM quelcom de l'altra part que, simplement, no ens pot DONAR, o que ens dóna, però a la seva MANERA i no és com nosaltres havíem IMAGINAT.


I, de vegades, simplement poden ser VISIONS diferents d'una REALITAT, interpretacions que fem segons el nostre estat d'ànim que ens fan canviar, per a bé o per a malament, el SENTIT d'unes paraules que, pot ser, es van dir sense més transcendència.


Si ara mateix tingués una màquina del TEMPS a la meva disposició i em donessin l'oportunitat de TORNAR a viure l'experiència, sense dubte diria que sí, acceptant les coses tan MERAVELLOSES que he viscut, però també quan m'he sentit malament, perquè les relacions són així, uns dies millors i altres no tan bons, però de tot hem d'APRENDRE i sortir ENFORTITS.


El que no s'ha de consentir és que et faltin al RESPECTE. Quan arriba aquest punt, hauríem de ser prou valents per a dir "PROU", encara que molts cops no és tan fàcil com sembla.






És GRACIÓS:
Giro el full on estic escrivint i m'apareix la DATA del que hagués estat el nostre 4t ANIVERSARI...


Com deia abans, del PASSAT, em quedo amb les bones experiències i amb un CREIXEMENT personal que m'ha donat aquesta convivència; del present, em quedo amb aquesta sensació de BUIDOR que sento dins meu.


NO puc dir que hagi sentit RÀBIA, perquè no seria veritat.


Pot ser seria PENA. 
Pena per tantes IL·LUSIONS no complertes, per tants PROJECTES no acabats o per tants que ni tan sol hem arribat a iniciar.
I, aquesta pena, es transformarà en TRISTOR, i aquesta tristor en LLÀGRIMES.


Però aquest és el CAMÍ de la curació i de la SUPERACIÓ.
El camí del DOL per una PÈRDUA d'un ésser ESTIMAT que, mort o no, ja mai tornaràs a abraçar.


Després d'una setmana es estat de shock post traumàtic, per fi COMENÇO a sentir.
Per fi començo a notar HUMITEJATS els ulls mentre escric.


Però sé que aquesta tristesa es convertirà en ALEGRIA, l'alegria de veure com he SUPERAT aquest escull que, un cop més, la vida m'ha posat per a què APRENGUI quelcom, que m'ha posat, potser, per a què pari un moment i MIRI al meu voltant i me n'adoni que el CAMÍ que havia pres no era el CORRECTE.






Demà, tornarà a sortir el SOL, i jo, quan m'aixequi, estaré contenta i FELIÇ per tenir la sort de tenir la VIDA que tinc, de viure on visc, de tenir una feina que m'agrada, de ser una afortunada per TENIR-VOS al meu costat.


Si no estigués agraïda per totes les coses BONES que he viscut, no seria JUSTA amb mi mateixa.


GRÀCIES, Albert, per tants bons moments que a mi sempre m'han fer veure la BALANÇA a favor teu i no a favor dels altres.


Molta SORT en el teu NOU camí.





dissabte, 5 de maig de 2012

Hola de nou!

Hola de nou.
Sempre he estat aquí, mai he marxat, però sembla paradoxal que mentre molts es lamenten que tot va malament, a mi em va millor que mai i no tinc gaire temps per a fer res que no sigui treballar i dedicar-me a les meves "responsabilitats".
Però en el ritme frenètic del dia a dia d'algú que treballa 7/7 dies per setmana, ha d'haver un moment en que una digui prou i es pari a pensar què passa al seu voltant, com se senten les persones que l'envolten, com se sent ella, com es voldria sentir, si tot encaixa o si hi ha res per canviar.
I quan em paro un moment i intento entendre què passa i per què tothom està tan histèric, em ve a la ment la idea que som un petit gra de sorra, que es mou al ritme del mar, de l'aigua salada que són els lobbys i les grans corporacions, que de vegades fem petites inversions esperant poder tenir una quota menys de la hipoteca gràcies als beneficis, pagar els estudis als fills o fer el viatge dels nostres somnis, quan la realitat és que tot està orquestrat pels "grans".
Per uns "grans" amb poca ètica i menys moral, que posen de caps d'economia a exdirectius de bancs que van portar al món capitalista a l'abisme, enfonsant a molts granets de sorra fins a l'obscur, mentre altres eleven a mite a un entrenador de futbol que l'únic que fa és utilitzar el sentit comú, que és precisament el que els dirigents haurien d'utilitzar per damunt d'amiguismes.
I com molt bé diu l'Ana Aldea en el seu blog, el problema no és tan sols el mal que estan fent alguns en l'actualitat, sinó la ferida tan fonda que s'està creant en la imatge del polític (hi ha qui s'esforça a fer-nos creure que són una "classe", però, per a mi, no són més que gent corrent elevada a l'enèssima potència i que com molts no saben què vol dir això, els passa que no saben on paren...)
Poso els informatius espanyols i sols faig que veure retallades en educació i sanitat, i em poso les mans al cap.
Jo no sóc doctorada ni tan sols llicenciada, però, per lógica, l'últim que s'hauria de tocar són aquests dos punts, sobretot l'educació.
Estic veient clar el que fa anys ja creia: "alguns" volen ruquets als carrers per a què no tinguin prou criteir per a opinar. Estan utilitzant a Occident, les tan criticades tècniques d'analfabetisme que utilitzen a l'Àfrica, sobretot contra les dones, per a què no sapiguin de res i així no s'aixequin i es revoltin. Volen crear una massa social d'ovelles que totes vagin cap on diu el pastor i el gos.
Per això és tan important que no ens quedem callats, que ensenyem a les generacions futures a raonar, que  entenguin que el futbol pot estar molt bé, però que obrin les ulls i no es deixin obcecar i que tinguin temps per a pensar, reflexionar i parlar (no sols cridar "gooooooooool"!!!!!)
Espero que el poble català, com ha fet sempre, s'aixequi i posi el seu crit a l'aire dient "prou" i que tiri endavant amb aquest esperit emprenedor que ja tenien els nostres avantpassats quan aquest terme tan "in", ni tan sols es coneixia, i torni a mostrar al món que amb esforç i determinació, no hi ha crisi que valgui.
La crisi, amics, a l'igual que les oscil·lacions de la Borsa, estan preparades per a fer-nos passar a tots pel sedàs per l'interés d'uns pocs.
Com deia algú no fa tant temps... "els petits canvis són poderosos"
El canviar la negativitat està en les teves mans. A què esperes???