dimarts, 7 de desembre de 2010

Gràcies, gràcies, gràcies.

Divendres va finalitzar una etapa de la meva vida que m'ha fet rebre agraiments els últims 15 dies. Els agraiments els dono jo a tots aquells que han confiat en mi, sigui en la meva feina, en el meu criteri o en la meva forma de fer.
Ha estat increïble, fantàstic, meravellós.
Ara és temps per a intentar tirar endavant una empresa amb moltes ganes, experiència, coneixements i qualitat de treball, que fa possible combinar la vida laboral, familiar i de parella.
No sé quan em moriré o quan de temps podré dedicar-me a l'activitat que ara començo, però el que sí sé és que seran experiències inigualables al costat de la persona que sempre que entrepuso m'ajuda a aixecar-me.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Gràcies a qui em va fer obrir els ulls, gràcies a qui em va donar consell, gràcies a qui se li queien les llàgrimes en acomiadar-se, gràcies a tots els que han fet possible que la meva feina lluís, gràcies als que m'han rebut amb els braços oberts, gràcies a tots els que han aportat i aporten cada dia alguna cosa a la meva vida tot creuant-se en el meu camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada