dimarts, 23 de novembre de 2010

Més??o menys??

Mai se si dir "un dia més" (en la meva vida) on he après coses, no sempre coses que estan als llibres, si no més aviat coses que entren pels porus, que percebs gràcies a la intuició, que et fan sentir bé, que et fan adonar que, com deia aquell anunci de quan era joveneta, la feina ben feta, no té fronteres.

"Coses" que t'alegren el dia a dia que que fan que al matí següent et llevis per anar a afrontar nous reptes i, com jo dic, fer-li la vida més fàcil al meu entorn.

O hauria de dir "un dia menys"???Un menys per jubilar-me, un menys per viure, un menys per morir-me, un menys per cobrar la paga doble,...veieu com hi ha coses bones a les dues opcions???????
Així doncs, encara que tinc les idees bastant, bastant clares, hi han coses que no acabo de decidir.
Això sí: tinc molt clar que la vida sols et passa una vegada i que s'ha de viure, perquè si sempre pensem en el demà, mai gaudim de l'avui.

Jo em considero afortunada perquè NO ho he hagut de viure, però quants de vosaltres heu estat vivint cada dia durant anys pensant en el demà i quan us heu adonat el vostre fill ja caminava i us heu perdut la primera carrera sense agafar-se enlloc?quants heu arribat a casa des de la feina tard i al matí el nen ja parlava? quants us heu perdut la funció de Nadal?(desafinen igual que jo, però no em digueu que no fan gràcia) quants heu hagut de contractar un professor de reforç perquè vosaltres no disposàveu de temps per fer els deures amb els petits??I quan obriu els ulls, aquells nens seran gairebé uns desconeguts i veureu que, vosaltres, disposeu de més temps perquè us jubileu i en canvi,ells, no tindran temps per passar amb aquells que quan eren petits sempre estaven ocupats amb uns càrrecs importantíssims dins les empreses, amb feines amb horaris incongruents, amb hores a la taula de treball que no calien...i tot, perquè no haureu estat prou valents per plantejar millores en el vostre entorn o, simplement, buscar sortides laborals que econòmicament no són tan reconegudes o tan remunerades, però que concilien 100 vegades millor la família o la vida personal amb la forma de subsistir.
Perquè us puc assegurar que, anar a una escola de pagament, no fa més feliç a cap nen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada