dijous, 11 de novembre de 2010

Hola!
aquesta és la primera entrada en el blog, i si estic aquí i ara escrivint és gràcies a algú que sempre, sempre està al meu costat, que m'elogia i em critica, que m'estima i m'esbronca quan cal, que em fa riure i em fa plorar, en resum: em fa viure i m'ajuda a aixecar-me quan he caigut, perquè fer-ho en companyia d'algú tan extraordinari com l'Albert, creieu-me, és molt més fàcil que fer-ho sola com ho he fet tota la meva vida.
Ja que estem d'agraiments, donar-li les gràcies a l'Elena, que demà farà 41 anys i que per quart any consecutiu no celebrarem la "vellesa" plegades, per totes les estones que va passar al meu costat escoltant-me, recolçant-me, vivint moments poc agradables, sent testimoni d'amenaces,...però que mai, ni un moment, va recular ni una sola passa.
I gràcies a tots els que durant aquests anys heu aportat a la meva vida tantes coses que em fan ser com ara sóc, de prendre'm la vida com ho faig, de ser hippy per uns i rareta per uns altres. Simplement sóc feliç per molt que alguns els dolgui.
No importa quin benefici econòmic rebis cada dia, sino una abraçada d'una mare que ha perdut el seu fill i que t'agraeix la feina feta, la d'una àvia que veu complert el seu somni d'obrir un compte amb la neta per posar-li uns caleronets que ningú sap que té, quan una parella et ve a ensanyar el cotxe que han comprat amb els diners deixats, ... tantes coses maques que et passen i que compensen les enveges de l'entorn que mai podran tenir aquestes sensacions perquè simplement són incapaces d'obrir-se al món i veure les coses de colors enlloc de veure tot en escala de grissos.
Benvinguts, doncs, tots i totes, a un blog en colors!

2 comentaris:

  1. Felicitats... et llegirem!!!
    Per cert... vellesa als 41?? jajajajajajaja

    Una abrçada!

    ResponElimina
  2. Hola carinyet!
    Mare de Deu! No saps com he plorat... Estic convençuda que aquest serà el millor regal que'm facin mai pel meu cumpleanys. No sé que dir. Bé ja ho saps tots. Sempre em tindràs al teu costat, com fins ara, tot i la distància. T'estimo molt.
    Ah! de "vellesa", res!!!!! jajaja
    Moltes gràcies per tots els moments que hem passat i tots aquests que queden per venir.
    Petons!!!!!

    ResponElimina