diumenge, 28 de novembre de 2010

Canvis de tendències polítiques. I judicials????

Per què deu ser que a tots els països on hi havia governs d'esquerres en haver-hi eleccions s'ha canviat el color?No em crec que tots els sociates ho facin malament. O és que els polítics són una "víctima" més d'aquesta crisi que ha deixat milers de treballadors sense feina, amb els sous congelats i perdent poder adquisitiu?? Totes les víctimes fossin senyors que es dediquen a "representar-nos".
Em va fer molta gràcia un article l'altre dia en un diari del país sobre l'acord que quan hi hagi violència de gènere, es donarà prioritat al cas i a la seguretat dels afectats. Es van deixar de posar que, si tens la sort que el divorci és espanyol, com no hi ha acord entre aquell país i el nostre, s'ha d'anar a la comissaria més propera del Mossos per posar per escrit la demanda, sigui per intentar continuar vivint tu o que un menor pugui portar una vida amb un mínim de qualitat, mentre l'altra part pot saltar-se una sentència que contempla pagament de despeses mèdiques i escolars a mitges i que està demostrat que no paga des del 2007. I quan trobes una fiscal de menors com la d'alguns jutjats del prepirineu, que enlloc de defensar el menor, defensen al pare, ja és per cagar-se. Us sona aquesta cantarella??????
Ja m'havia adonat que les posicions més masclistes- més extremadament masclistes- les tenen dones. Suposo que està degut a alguna frustració que les porta a intentar donar pel cul a aquelles que tenim tot allò que elles no han aconseguit: felicitat.
Però està clar que no tot el sistema jurídic és igual i que, per sort, hi ha el dret a recórrer les sentències que volen que l'intercanvi d'un menor sigui en una població a quilòmetres del lloc de residència del petit, fora del país de residència, sense aixopluc per poder esperar un bus en ple hivern amb les conseqüents incomoditats en coses tan bàsiques com innexistència d'un WC o el perill que corre la mare de trobar-se amb un pare que va amenaçar-la davant el nen quan aquest estava a punt de complir 4 anys i que fa que l'infant, cada cop que sent a parlar de manifestacions de dones maltractades digui: "mama, i com és que tu no has anat a la mani????"
Segur que ha d'haver-hi una fòrmula que faci que un nen de 8 anys no hagi d'estar indefinidament sentint animalades sobre la seva mare per part d'una persona resentida amb la vida per haver-se deixat perdre tot allò que l'hagués fet feliç si no fos que els tractava pitjor que als seus gossos (que per cert, van morir ofegats dins un cotxe al sol, perquè se'ls va "oblidar"). Algú la sap?? Perquè seria com trobar el secret de la vareta màgica.
Espero que algun professor de dret llegeixi això i faci una reflexió als seus alumnes sobre el dret civil i penal que faci que en un futur la llista de maltractaments familiars vagin a la baixa i que les dones assassinades cada any i que de vegades sembla que sols sigui una estadística més, desaparegui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada