diumenge, 26 de desembre de 2010

Nadal incívic

Us imagineu uns veins cridant desaforadament al carrer i sota casa teva, tocant trompetes, picant olles,... fins a les 5 de la matinada?I que quan al dia següent els afectats van a parlar amb aquesta gent la resposta que es rep és que "el dia 31 tornarem a fer el mateix", sense ni una mica d'empenediment pels alderulls comesos i que al cap d'una hora t'apareguin tots els fills a la porta de casa teva i t'amenacin que et volen rebentar la cara??Que et preparis perquè Andorra és molt petit i ja et trobaran pel carrer?
Doncs aquest és el Nadal viscut per alguns en un país on fins ara semblava que l'incivisme i la mala educació eren uns petits i puntuals fets aïllats, però veient l'educació d'alguns pares de 50 anys davant el seus fills majors i menors d'edat, ara ja estic convençuda que els dies de pau i tranquilitat en el nostre país estan comptats. Per què...quina solució hi ha a uns fets així?Una denúncia a la policia?Què faran?No podran fer res. És com tot en aquesta merda de societat: o maten a la dona, o, en la majoria dels casos, la víctima havia denunciat i tot va quedar igual o, com ja vaig escriure un altre dia, es denuncien amenaces a la persona i agressions als béns, l'amenaçant queda immune i encara després els jutges dicten sentències com ara que l'intercanvi dels nens es faci en poblacions llunyanes al lloc de residència de la víctima i sense cap mena de servei de policia proper, ni aixopluc on cobrir-se del fred, de la pluja, de la neu. En moltíssims casos s'està tractant a les víctimes (menors inclosos) com a gossos (o pitjor, perquè segur que a un gos no se'l faria esperar al mig del carrer durant més d'una hora en ple hivern)
Cada any m'agrada menys el Nadal i les rucades que comporta i fets com aquests, refermen el meu sentiment.

dimarts, 7 de desembre de 2010

Gràcies, gràcies, gràcies.

Divendres va finalitzar una etapa de la meva vida que m'ha fet rebre agraiments els últims 15 dies. Els agraiments els dono jo a tots aquells que han confiat en mi, sigui en la meva feina, en el meu criteri o en la meva forma de fer.
Ha estat increïble, fantàstic, meravellós.
Ara és temps per a intentar tirar endavant una empresa amb moltes ganes, experiència, coneixements i qualitat de treball, que fa possible combinar la vida laboral, familiar i de parella.
No sé quan em moriré o quan de temps podré dedicar-me a l'activitat que ara començo, però el que sí sé és que seran experiències inigualables al costat de la persona que sempre que entrepuso m'ajuda a aixecar-me.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Gràcies a qui em va fer obrir els ulls, gràcies a qui em va donar consell, gràcies a qui se li queien les llàgrimes en acomiadar-se, gràcies a tots els que han fet possible que la meva feina lluís, gràcies als que m'han rebut amb els braços oberts, gràcies a tots els que han aportat i aporten cada dia alguna cosa a la meva vida tot creuant-se en el meu camí.

diumenge, 28 de novembre de 2010

Canvis de tendències polítiques. I judicials????

Per què deu ser que a tots els països on hi havia governs d'esquerres en haver-hi eleccions s'ha canviat el color?No em crec que tots els sociates ho facin malament. O és que els polítics són una "víctima" més d'aquesta crisi que ha deixat milers de treballadors sense feina, amb els sous congelats i perdent poder adquisitiu?? Totes les víctimes fossin senyors que es dediquen a "representar-nos".
Em va fer molta gràcia un article l'altre dia en un diari del país sobre l'acord que quan hi hagi violència de gènere, es donarà prioritat al cas i a la seguretat dels afectats. Es van deixar de posar que, si tens la sort que el divorci és espanyol, com no hi ha acord entre aquell país i el nostre, s'ha d'anar a la comissaria més propera del Mossos per posar per escrit la demanda, sigui per intentar continuar vivint tu o que un menor pugui portar una vida amb un mínim de qualitat, mentre l'altra part pot saltar-se una sentència que contempla pagament de despeses mèdiques i escolars a mitges i que està demostrat que no paga des del 2007. I quan trobes una fiscal de menors com la d'alguns jutjats del prepirineu, que enlloc de defensar el menor, defensen al pare, ja és per cagar-se. Us sona aquesta cantarella??????
Ja m'havia adonat que les posicions més masclistes- més extremadament masclistes- les tenen dones. Suposo que està degut a alguna frustració que les porta a intentar donar pel cul a aquelles que tenim tot allò que elles no han aconseguit: felicitat.
Però està clar que no tot el sistema jurídic és igual i que, per sort, hi ha el dret a recórrer les sentències que volen que l'intercanvi d'un menor sigui en una població a quilòmetres del lloc de residència del petit, fora del país de residència, sense aixopluc per poder esperar un bus en ple hivern amb les conseqüents incomoditats en coses tan bàsiques com innexistència d'un WC o el perill que corre la mare de trobar-se amb un pare que va amenaçar-la davant el nen quan aquest estava a punt de complir 4 anys i que fa que l'infant, cada cop que sent a parlar de manifestacions de dones maltractades digui: "mama, i com és que tu no has anat a la mani????"
Segur que ha d'haver-hi una fòrmula que faci que un nen de 8 anys no hagi d'estar indefinidament sentint animalades sobre la seva mare per part d'una persona resentida amb la vida per haver-se deixat perdre tot allò que l'hagués fet feliç si no fos que els tractava pitjor que als seus gossos (que per cert, van morir ofegats dins un cotxe al sol, perquè se'ls va "oblidar"). Algú la sap?? Perquè seria com trobar el secret de la vareta màgica.
Espero que algun professor de dret llegeixi això i faci una reflexió als seus alumnes sobre el dret civil i penal que faci que en un futur la llista de maltractaments familiars vagin a la baixa i que les dones assassinades cada any i que de vegades sembla que sols sigui una estadística més, desaparegui.

dimarts, 23 de novembre de 2010

Més??o menys??

Mai se si dir "un dia més" (en la meva vida) on he après coses, no sempre coses que estan als llibres, si no més aviat coses que entren pels porus, que percebs gràcies a la intuició, que et fan sentir bé, que et fan adonar que, com deia aquell anunci de quan era joveneta, la feina ben feta, no té fronteres.

"Coses" que t'alegren el dia a dia que que fan que al matí següent et llevis per anar a afrontar nous reptes i, com jo dic, fer-li la vida més fàcil al meu entorn.

O hauria de dir "un dia menys"???Un menys per jubilar-me, un menys per viure, un menys per morir-me, un menys per cobrar la paga doble,...veieu com hi ha coses bones a les dues opcions???????
Així doncs, encara que tinc les idees bastant, bastant clares, hi han coses que no acabo de decidir.
Això sí: tinc molt clar que la vida sols et passa una vegada i que s'ha de viure, perquè si sempre pensem en el demà, mai gaudim de l'avui.

Jo em considero afortunada perquè NO ho he hagut de viure, però quants de vosaltres heu estat vivint cada dia durant anys pensant en el demà i quan us heu adonat el vostre fill ja caminava i us heu perdut la primera carrera sense agafar-se enlloc?quants heu arribat a casa des de la feina tard i al matí el nen ja parlava? quants us heu perdut la funció de Nadal?(desafinen igual que jo, però no em digueu que no fan gràcia) quants heu hagut de contractar un professor de reforç perquè vosaltres no disposàveu de temps per fer els deures amb els petits??I quan obriu els ulls, aquells nens seran gairebé uns desconeguts i veureu que, vosaltres, disposeu de més temps perquè us jubileu i en canvi,ells, no tindran temps per passar amb aquells que quan eren petits sempre estaven ocupats amb uns càrrecs importantíssims dins les empreses, amb feines amb horaris incongruents, amb hores a la taula de treball que no calien...i tot, perquè no haureu estat prou valents per plantejar millores en el vostre entorn o, simplement, buscar sortides laborals que econòmicament no són tan reconegudes o tan remunerades, però que concilien 100 vegades millor la família o la vida personal amb la forma de subsistir.
Perquè us puc assegurar que, anar a una escola de pagament, no fa més feliç a cap nen.

divendres, 19 de novembre de 2010

19/11/10-Què maco que la gent tingui un moment per a tu-Gràcies a tots per fer aquest bloc tan acolorit!

Wola floreta!!! Avui és un gran dia, és divendres!!!! i comença el cap de setmana!!! i amb ell, una nova etapa amb un any més. Un dia que el més important és que seguim junts, amb la mateixa direcció i amb el mateix objectiu, fer-nos vellets un al costat de l'altre. La meva vida no és res sense tenir-te a la meva vora, sense sentir la teva escalfor, la teva energia.... tot això i molt més és el que em fa sentir feliç al teu costat, malgrat et facis velleta, però el més important és fer-ho TOT junts. T'estimo floreta!!!! Ah per cert... FELICITATS!!!! I love you, i need you, i want you!!!! HAPPY BIRDAY TU YU!!!!
PER MOLTS ANYS DIANA!!!!!!!!!!!! que fins ara no ho veig al FB
no t'escaparàs de pagar una cosa o altra
MOLTS PETONSSSSS
CUMPLEAÑOS FELIZ
CUMPLEAÑOS FELIZ,
TE DESEAMOS TODOS,
CUMPLEAÑOS FELIZ!!!!!!
PER MOLTS ANYS !!!!
Q tal guapa? És avui no????

Per tu rai que no passen els anys…
Espero que passis un bon dia. Pensa que és divendres i tens tot el finde per celebrar-ho!! jaja.
Petons i records a tots !
No és la millor forma de celebrar-ho ... jejej
Bueno espero que et vagi millor on estiguis.... Felicitats!!!!
q passis molt bon dia!
Que o passeu molt bé !!!!!!!!!
FELICITATS !!!!!!!!!!!!
per molts anys, que tinguis un bon dia
Per mooooolts anys, tata i cunyada ;)
Passa-ho molt molt bé i agafa forces que t'esperen uns 37 carregats d'emocions i reptes.
Va, que en aquestes vida la història l'escriuen les valentes
FELICIDADES GUAPA!!
Pasa un gran día y un mejor finde!
Musus
felicitats diana !! com va tot ? seguint molt bé suposo jejjeje ! a veure si arrivem a coincidir aquest hivern ! Que passis 1molt dia jaja petons
Moltes, moltes felicitats wapisima!!!!!
Una carretada de petons desde Catalunya!
Felicitats guapa...ja ets una mica més veterana....
Muchas felicidades!!!!Un besote
Quin gran dia, el 19 de novembre. Els nostres pares ho van fer rodó...i així han sortit aquestes noies fermes, guapes, valentes i guais. Per molts anys reina!
Felicidades guapísima!!!!!!. Pásalo muy bien y en especial este día. Por cierto aparentas 35. Un beso gordo
Muchísimas felicidadessss!!! Cómo, que tienes un blog? Yo también, sólo que está de prácticas del curso... de momento, sin contenido... Pasa un feliz día, año, siglo..... Un beso!
Per molta anys wapa, que tu, el xurret i el pingüí passeu un gran dia!
Per molts anyssssssssss guapa, q pasis un feliç dia amb companyia dels teus pingos!!
Per molts anys guapa!!!! a ser feliç!!
Felicitaaaaats!!
PER MOLTS ANYS COSINETA¡¡¡¡¡UN PETONAS I QUE TINGUIS UNA BONA RESTA DE LA TEVA VIDA
Moltes felicitats!!! celebreu-ho força!!!
Hola Diana....avui el dia, es tot teu....pensa be el que faras i demanaras perque es cumplira tot.!!!!!!!!! l´Albert ho fara possible!!!!!!jajajajja.. que sigui genial..Feliç cumple. Un peto
per molts anys guapa !!!!
Felicitaaats!!!
Per molts i molts anys Diiiiiiiiiiii............. que ho disfrutis al costat d'aquesta família que tant t'estima. Ahhhh i a celebrar-ho com toca. Ptonets
Que passis un any més fantàstic amb el teu nen guapíssim i amb aquest troç d´home que tens al costat! Molta felicitat!! Petonicos!
MOOOOOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
nenaaaa
FALICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
un petonas d epart de la mama i meu!!!
Per molts anys ! que ho passis fantastiiiiic !! un petó
Moltíssimes felicitats! Una abraçada de part de tots!
moltes felicitas!!!, records a la familia
FELCITATS FIERA. QUE PASSIS UN GRAN DIA AMB LA GENT ESTIMADA.
UNA ABRAÇADA MOLT FORTA!!!!

dimarts, 16 de novembre de 2010

Un dia més

Un dia més a la vida d'una persona suma moltíssimes coses que ni tan sols tenim temps d'assaborir, perquè vivim en una societat on el "ja" és passat. Hi ha cops que la vida et demanar alentir el ritme, però l'entorn no ho entén. Et titllen de boja. Poder passar mitja hora més amb algú estimat, una hora més al dia amb el teu fill, tenir un moment per relaxar-te, no té preu. Una hora al dia de cursets, de reunions, de riures, d'amor, sumen 365h/l'any, és a dir, 15'20 dies
Voleu dir que no val la pena baixar la velocitat i gaudir del paisatge? Pel matemàtics, seria una mica com allò que "la distància més curta entre dos punts és una recta", però el camí més curt, no sempre és el més ràpid, el més maco o el més senzill. I per triar per on has d'anar, necessites poder parar un moment i observar i poder prendre decisions amb el cap fred.
I vosaltres, esteu llegint aquest blog mentre feu 3 coses més a l'hora?O teniu la sort de poder parar de xafar l'accelerador i deixar que el vostre cervell pensi sense pressió?

diumenge, 14 de novembre de 2010

14/11/10 - El món

Com vaig dir el primer dia, i com ens repeteixen cada dia, tot depèn de com es miri. Jo sempre dic que tot té una part positiva, però cal voler-la veure.
El que sí és fantàstic i meravellós miri per on es miri, és el meu company, que amb un símil comprendreu ràpidament perquè ho dic: Si jo fos una equa, ell seria el "jockey". Els mal pensats, doncs és evident per què, però jo estava pensant en una part més bucòlica: Em solta la regna quan es pot i m'estira per a què no m'embali quan no toca, perquè no faig les coses amb mala intenció, però com vivim en una societat on hi ha molts recels i gent amargada, molts cops utilitzen la teva bona fe per intentar posar-te la trabanqueta.
Tota aquesta gent "amargada", ho està perquè els corrompen els diners. La majoria viuen en aquest estat perquè simplement no tenen nassos a ser ells mateixos, a treballar de la manera que els agradaria o en la feina que desitjarien. És tot una qüestió de cobardia per por a perdre un estatus econòmic, però que res té a veure amb els seus desitjos reals. Es troben cada dia, cada hora, minut i segon amb que una veueta interna, la seva ànima, s'enfrona al seu egoïsme que sols veu $$$
I aquesta és la xacra de la nostra societat. Es perden els valors més bàsics per culpa dels diners (veure exemle del saharauis versus Iraq). I, de tant en tant, hi ha algú que obre els ulls (bé...la seva ànima), mira al voltant i ho veu tot podrit. Podrit pels diners. Així que, analitzant l'entorn (cosa que tant m'agrada) se n'adona que els diners no et donen la felicitat (tampoc sóc imbécil i sé que no puc viure de l'aire) i torna a reprendre el camí deixat.
Com m'agrada repetir un i altre cop, faci el que faci, intento fer la vida més fàcil als meus clients. SÓC COM L'IKEA!I aquí també es podrien fer mooooooooooltes lectures...doncs segurament moltes d'elles serien certes. Tinc un llibre d'intruccions senzill: sóc simple (però sóc dona), però si no es segueixen les intruccions pas a pas, ho portes clar. Si perds una peça, es pot muntar igual, però potser no t'acabarà de quadrar i et farà sortir de polleguera. De vegades és complicat trobar el que busques per molt que estigui al catàleg. Té un bon disseny (això ho hauria de confirmar l'Albert). De vegades t'ho mires i remires i no li veus utilitat, però és maco. Té la seva base en un país de neu... continuo?????oi que no cal?Ja ho veieu, igualeta, igualeta que la marca nòrdica!!!(i feliç!)

dissabte, 13 de novembre de 2010

Serveis públics de cobertura sanitària i altres

Estem de celebració: fa un any va entrar en vigor la nova llei de la CASS. Pels que no residiu a Andorra, és l'equivalència a la seguretat social espanyola. En conferència d'un expert, ja se'ns va avisar que el nou escrit havia calculat una mitjana de vida de 75 anys. Si tenim en compte que tota mena d'estudis situen els 1.250 m d'alçada com el millor punt per viure MÉS i millor, crec que tal com va dir l'expert, ja començàvem malament. Uns dies abans, els autònoms van rebre un paper a casa de dita entitat demanant si volien continuar al mateix grup de cotització: A, B o C. És un sistema de capitalització, és a dir, que amb la teva aportació compres punts que segons càlcul anual tenen un preu que et farà rebre una determinada pensió. La sorpresa va ser quan el rebut del nivell més baix va passar de 200€ i escaig a gairebé 400€ (i sense avís previ) Tothom, sense excepció, anava al banc a dir que li havíen carregat un rebut que no era seu o anaven a la mateixa CASS a preguntar què era allò.
Un any després ens trobem que multitud  de PIMES i autònoms viuen una situació precària i a punt de tancar, donat que la nova cotització mínima l'han calculat sobre un salari base de 2.000€. És a dir, si jo faig una mitjana i no tinc en compte el % de cada grup, què passa??? Doncs passa que els que menys cobren acabaran pagant sobre un salari mig no real. Us posaré una pensada d'un dels socis i que ho il·lustra perfectament: Si 9 treballadors cobren 1.000 i 1 cobra 10.000, quina mitjana em surt??9x 1.000= 9.000 +1x 10.000=19.000 : 10= mitjana de 1.900€ Què guai! I si ho faig tenint en compte el %?????Si tinc en compte que el 90% de la "població" guanya 1.000€ i tan sols el 10% en guanya 10.000, a que ja no surt igual???
Si a això li sumem que tant l'aportació que fem els treballadors per compte aliè + empresa com els autònoms, és del 20%, passem d'obligar a pagar a aquests últims uns 400€ a 222€, que ja s'acosta més a la realitat dels països que ens envolten i que tant ens agrada copiar. Copiar no és cap cosa dolenta i, si no, que li preguntin a la Xina, primera potència mundial, però com a mínim, si copies, fes-ho bé.
Un altre dels punts SÚPERDIVERTITS és que si es contracta un familiar directe, aquest haurà de pagar, ni que treballi 1h/mes en el negoci, els 400 "eurillus".
Per no recordar que l'article 18 es contradiu amb el 92, donant la sensació que qui ho va signar ni s'ho va llegir i a sobre quan demanes solució a l'ens et diuen que tens raó però que si apliques la part que et "beneficia"(= cotitzar com assalariat siguent soci d'una empresa - art.18) et portaran a la Batllia (=jutjats Espanya) i que sempre fallen a favor de la CASS. Per no parlar que si 2 socis es casen i sumen el 50%, cadascun haurà de pagar la "tarifa mínima" ja esmentada (ex. una SL on 2 socis es casin i sumin 50% capital, li suposarà unes cotitzacions mensuals de gairebé 800€, treballin 0h o 100 en el negoci)
Deu ser l'únic país civilitzat que un buit legal acaba beneficiant al més fort, perquè recordo alguna cosa dels meus anys universitaris i de les assignatures de dret on deia repetidament que en cas de falta de legislació, sempre s'ha de protegir al més dèbil.
La veritat és que parlat amb el secretari d'estat, el raonador del ciutadà, assessors de la nova llei de la CASS, advocats membres del col·legi  d'advocats d'Andorra, membres de la comissió de la nova llei, etc,etc,etc, ningú entén la lectura que des de l'organisme es fa.
I vosaltres, què en penseu?Jo, em pixo!!!!!!!!!!!

divendres, 12 de novembre de 2010

Per què veten aquests articles a l'internet de la feina?

http://www.expansion.com/2010/10/22/empleo/desarrollo-de-carrera/1287760487.html
Los expertos calculan que la motivación extra que proporciona un aumento de sueldo dura tres meses y, según la mayor parte de estudios al respecto, queda claro que el dinero no es nunca el principal factor motivador.
Com es recull en el llibre "Vivir sin jefe" que la nostra sòcia i dissenyadora gràfica, la Laura, em va deixar i que us recomano a tots, freelance o per compte alié, "treballar molt pot arribar a ser improcedent. No s'ha de treballar més, sino millor". És a dir, hi ha una cosa que es diu EFICIÈNCIA i que sembla que enlloc de posar-ho com  a exemple, sigui un defecte.
I vosaltres, quines sensacions frapeu?
Jo mateixa fent proves als ulls (2009/2010)perquè ja no donaven més: Horari laboral de 9 a 13 i de 14 a 18, de dilluns a divendres, dimecres i dijous formació de 18 a 22h, dimarts curset de la feina a partir de les 18.15 i dilluns reunió d'oficina a partir de les 17.15h I, a més, hores i hores d'estudi per aprovar el nivell I de l'EFA. (Les visites mèdiques de 13 a 14, és clar!)

dijous, 11 de novembre de 2010

Hola!
aquesta és la primera entrada en el blog, i si estic aquí i ara escrivint és gràcies a algú que sempre, sempre està al meu costat, que m'elogia i em critica, que m'estima i m'esbronca quan cal, que em fa riure i em fa plorar, en resum: em fa viure i m'ajuda a aixecar-me quan he caigut, perquè fer-ho en companyia d'algú tan extraordinari com l'Albert, creieu-me, és molt més fàcil que fer-ho sola com ho he fet tota la meva vida.
Ja que estem d'agraiments, donar-li les gràcies a l'Elena, que demà farà 41 anys i que per quart any consecutiu no celebrarem la "vellesa" plegades, per totes les estones que va passar al meu costat escoltant-me, recolçant-me, vivint moments poc agradables, sent testimoni d'amenaces,...però que mai, ni un moment, va recular ni una sola passa.
I gràcies a tots els que durant aquests anys heu aportat a la meva vida tantes coses que em fan ser com ara sóc, de prendre'm la vida com ho faig, de ser hippy per uns i rareta per uns altres. Simplement sóc feliç per molt que alguns els dolgui.
No importa quin benefici econòmic rebis cada dia, sino una abraçada d'una mare que ha perdut el seu fill i que t'agraeix la feina feta, la d'una àvia que veu complert el seu somni d'obrir un compte amb la neta per posar-li uns caleronets que ningú sap que té, quan una parella et ve a ensanyar el cotxe que han comprat amb els diners deixats, ... tantes coses maques que et passen i que compensen les enveges de l'entorn que mai podran tenir aquestes sensacions perquè simplement són incapaces d'obrir-se al món i veure les coses de colors enlloc de veure tot en escala de grissos.
Benvinguts, doncs, tots i totes, a un blog en colors!